Varètja
Varètja (prononciacion: [barˈεd͡ʒo]; en francés: Barèges) qu'ei ua comuna gascona de Bigòrra, en Lavedan e en País Tòi, situada dens eth departament deths Hauts Pirenèus e era region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus. Geografia![]() ToponimiaEra prononciacion qu'ei [ba'rèdyo] (grafia fonetica deths autors), donc probablament [baˈrɛʄɔ]. Eras fòrmas ancianas que son : Guilhermus de Baregda, en 1037 o cap a 1040, in Valletica, en latin, cap a 1075, Valletici homines, en latin, en 1077, Odo de Baregiis, en latin, en 1095, Arsenius de Baretge en 1105, homines Baredgie et Levitani, Baregie, en latin, cap a 1110, de Baredge en 1114-1118 ?, W. Edz de Valletica, en latin, entre 1163 et 1171, De hostaticis Baradgie, Baregie, en latin, ath sègle XII, de Baradginis ... qui secum intrabunt Baredgiam, Baregiam, en latin, (ath sègle XII ?), in Baredgia, Baregia, ipsi Baredgini, Baregini, Baradgienses, en latin, (ath sègle XII ?), els homes de Baredge, Barege, ath sègle XII, in valle de Baredge en 1168, Baredge en 1284, vallis de Baregio, bajulia de Baregia, en latin, en 1300, Augerius de Valetica, vallis Baregie en latin, en 1300, in uillis baiulie de Valletica, en latin, en 1313, In Valetica, en latin, en 1342, la bal de Baretge, val de Varetge en 1429, le bain d'eau chaude et salutaire à plusieurs maux, ... est en Labatsus de Barege, en 1614, Bains de Barège, en 1743-1788 e en 1760, Bains-de-Barèges en 1790, Barège-les-Bains en 1801[1]. Segon Negre, Varètja que vien del latin vallem e sufixe -etica[1]. Segon Miquèu Grosclaude, eth etime latin valletica (vallem e sufixe -eticam, de sens dobtós, benlhèu diminutiu), convien foneticament (atau com villaticum > vilatge). Eth resultat de valletica qu'estó probable eth nom dera vath avant d'estar eth nom d'un vilatge[1]. Joan Loís Massoure qu'explica Varètja per *vervaticam, de *terram vervaticam, derivat de vervactum (qui a per resultat varè(i)t en gascon)[2]. Xavier Ravier que pensava tanben Valletica estujava un nom prelatin[1],[2]. IstòriaAdministracionDemografia
Lòcs e monumentsPersonalitats ligadas dab era comunaVéder tanbenLigams extèrnesNòtas
|