Bisa
Bisa (Bize en francés) qu'ei ua comuna gascona de Comenge situada en eth departament deths Hauts Pirenèus e era region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus. GeografiaAutes vilatges e quartièrs : Boishèra, era Sèrra, era Hita, Aura, era Senhada. ![]() ToponimiaEra prononciacion qu'ei ['bizo] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : Bares de Visa, en Bidal de Visa ath miei deth sègle XIII, De Bisa superiori et inferiori, Bisa, en latin, en 1387, Bize (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII), Bize en 1790 e 1801, Bise en 1790, Bize-Nistos en 1806[1]. Segon Dauzat, Bisa que vien deth nom gallic d'òme *Bitius (inatestat) o Bisius, shens sufixe[2]. Segon Negre, Bisa que vien deth nom « romanic » Bisius, damb a. Segon R. Aymard, era ipotèsis precedentas que son acceptablas, mes damb era necessitat d'un sufixe -anum[1]. Miquèu Grosclaude que s'autointoxica. Segon eth, qu'ei mauaisit distinguir aqueth Bisa, Bize (Nauta Marna), e Bisa de Menerbés. Per aqueths darrèrs vilatges, qu'admeten [imaginari] eth nom d'òme Bisius. Per Bisa d'Aude, qu'an provat eth nom vien de Bisius [?] + -anum, puish arreculament de l'accent tonic. Boisgontier que remarca per eth vilatge de Nestés i a pas cap de rason d'imaginar un sufixe en -anum, absent de totas eras atestacions. Mes, pr'amor d'aquò, que caleré renonciar ath etime Bisius, pr'amor era finala en -a auré pas d'explicacion. Aquí perqué, contra tota evidéncia, Grosclaude supausa Bisius, dab eth sufixe d'apertenéncia -anum, puish arreculament deth accent (un pauc après Bisius qu'ei remplaçat per Bicius, perqué ?)[1]. Eths toponimistas tradicionaus, qui coneishèvan pas era derivacion celtica neutra plurau en -a, qu'utilizavan era finala -a, dab villa sosentenut. Segon Delamarre, Bisa que vien deth nom celtic d'òme Bitios (o Bittios), atestats, damb era derivacion en -on. Eth etime que seré alavetz *bition (o *bittion) [3]. En realitat, Delamarre que coneish eth nom en francés. Que cau corregir era proposicion : que s'ageish dera derivacion neutra plurau en -a, donc *bitia. IstòriaAdministracionDemografia
Lòcs e monumentsPersonalitats ligadas dab era comunaVéder tanbenLigams extèrnesNòtas
|