Era prononciacion qu'ei [es'kɔt]. Eras fòrmas ancianas que son Scot en 1096, Eschot, en 1154, Scot en 1187, Escot en 1385 e 1618, Ascot en 1576, Escot (mapa de Cassini, ara fin deth sègla XVIIIau) [2].
Dauzat qu'explica Escòt per un idronime pirenenc, tot com Escòs e Escòts (eths vilatges que serén dens ua vath près d'ua aiga [3], mès ei pas vertat per Escòts).
Dumonteil e Chéronnet (in Le For d'Oloron) que pensan las tres prumèras atestacions concerneishen en realitat Escot, donc i auré pas traça d'Escòt avant 1385 e la quita Pena d'Escòt auré un nom anterior au deth vilatge [2].
(e)Scot, « escossés » (cap de circonstància istorica);
ua arrasic idronimica *esc. Existeish ?
un ligam dab eth arriu Barescó, torrent qui s'escampa ath nivèu deu borg. Solament, i a pas de -t;
es (ancian article definit) e cobt (« cod(e) deth arriu, deth gave »); mès eth gave non hè cod; e senon, era prononciacion que seré [es'kut];
es (ancian article definit) e cot (« eth pastenc »); mès aquò convien pas ara situacion deth lòc; dens eth cas tanben, era prononciacion que seré [es'kut];
se eras remarcas de Dumonteil e Chéronnet son justas, eth nom que vieneré dera Pena d'Escòt, donc eth sens que seré oronimic. Que's pòt prepausar es còth (« eth pòrt en montanha ») qui poderé conviéner pr'amor era vath qui s'estreteish; mès i a pas cap signe de palatalizacion dens eras fòrmas ancianas [2].
Eth nom que vien probablament dera Pena d'Escòt, mès que demòra escur [2].
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !