La Seuva
La Seuva[1][2] (Lasseube en francés) qu'ei ua vila de Bearn situada dens lo departament deus Pirenèus Atlantics e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània. Qu'ei arrosada per la Baïsa de La Seuva e qu'ei regularament suu camin deu Torn de França. Qu'ei la comuna nadau de Peir Jeliòt (un deus cantaires d'opera mei famós deu sègle XVIII) e deu sociològue Pèir Bordiu. GeografiaA l'entorn de la Sèuva, las altituds mèi hautas que forman ua « petita conca », drenada per la Baïsa. Lo son regim idrologic que depend:
La fòrma estenduda, com per la Baïsòla, que favoriza los chics debits de punta d'aigat en rason deu temps mèi important de l'escolament de l'aiga. En revenge, la conca en fòrma d'esventalh de la Baïsa, abans la confluéncia, que favorisa los hauts debits de punta d'aigat per'mor lo temps de concentracion qu'ei mèi cort. La Sèuva qu'avè e qu'a mantuns còps avut a sofrir d'augmentacions hòrtas e bruscas deus debits quan e i avó auratges. Aqueths auratges que pòden estar hèra violents a causa del hèit que la Sèuva qu'ei plaçat devath vents dominants deu "correder" de "grellons" de la Vath d'Aspa favorizats que la topografia mèi estreita de la partida d'aqueste riu situada en aval. De hèit, mèi la vau que serà estreita e mèi lo flux d'aire que serà rapide. Aqueste fenomèn que hè ua depression au pè de las montanhas qui "aspira" l'aire environant e que crèa alavetz auratges violents sus lo piemont. ![]() ToponimiaLa prononciacion qu'ei [laˈsewβɔ]. Las fòrmas ancianas que son Sylvae, en latin, en 1305, La Seube d'Escot en 1385, Laseube en 1434, La Seuba en 1540, Lasseube (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau) [3]. Segon Dauzat, lo nom que vien de silva, « ahorèst, seuva » [4]. Segon Miquèu Grosclaude, lo nom que vien deu gascon seuva, resultat deu latin sylva [o, meilèu, silva] e lo sens qu'ei lo d'« ahorèst » [3]. IstòriaAdministracionDemografia
Lòcs e monuments![]() Personalitats ligadas dab la comunaVéder tanbenLigams extèrnesNòtas
|