Sant Pàpol
Sant Pàpol (Saint-Papoul en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. Geografia![]() Lo vilatgeSuls primièrs contrafòrts de la Montanha Negra, Sant Pàpol se trapa en Lauragués a 7 km de Castèlnòu d'Arri, 35 km de Carcassona, 60 km de Tolosa.
Se dintrava dins l'encencha del vilatge per pòrtas fortificadas. La Pòrta de l'Èst, quadrangulara, traucada per cairelièras foguèt construida per Guilhèm de Cardalhac, avesque tresen de Sant Pàpol. L'abadiáL'abadiá foguèt fondada al sègle VIII. Sa règla èra la benedictina. Sant Pàpol, discípol de Sant Sarnin, primièr avesque de Tolosa (sègle III aprèp J.-C.) foguèt martirizat e descalotat al lòc-dit L'Ermitatge. Segon la legenda, se baissèt e ramassèt lo som de sa clòsca, a aquel endreit gisclèt una font. Un monge conegut per son ascetisme, Sant Berenguièr, i visquèt al sègle XI. Lo mond se venguèron reculhir a l'abadiá sus sa tomba aprèp los miracles que s'i faguèron. En 1317, lo papa Joan XXII creèt l'avescat de Sant Pàpol ; fins a la Revolucion, 34 avesques s'i succediguèron. En 1361, la catedrala foguèt pilhada pels Rotièrs e en 1595 pels protestants. Als sègles XVII e XVIII, l'abadiá foguèt fòrça restaurada e tornèron bastir lo palais avescal. A la Revolucion, se suprimiguèt l'avescat e la catedrala venguèt glèisa parroquiala. Lo còr se compausa de doas travadas de plen cintre amb doble cabrion e tanben un cuol de forn. Es decorat de capitèls preromanics e d'un enfuòc del sègle XIV. Son tet es fait de lausas de pèiras escalpradas (ensems arquitectural unic). La vasta nau de la glèisa se dobrís cap al nòrd sus quatre capèlas del sègle XIV. Dins una d'elas, se pòt remarcar una Pietat del sègle XIV de fusta daurada. La primièra entrada se trapava del costat de l'oèst jos un crisme e un arc de bilhetas. Foguèt emmuralhada al sègle XV.
Las clastrasSe dintra dins la glèisa per las clastras realizadas al començament del sègle XIV. Las arcadas de plen-cintre son pausadas sus colomnetas gemeladas per capitèls geminats. Lo repertòri dels capitèls es vegetal o animalièr. Las scenas istoriadas son regropadas contra los pilars (Adoracion del Magues, Eròdes e benlèu Sant Pàpol). Lo MèstreDefòra, sul cabeç semicircular, se pòdon admirar los capitèls e modilhons del Mèstre de Cabestany - dos d'entre eles son istoriats, un representa Danièl dins la fòssa dels leons, l'autre lo Castig dels Babilonians - escalpraire remarcable de la fin del sègle XII. Trabalhèt en Espanha (Navarra), en Itàlia (Toscana) e sustot en Catalonha e Lengadòc (departaments actuals dels Pirenèus Orientals e d'Aude). Sos personatges son tipics : caras e caps triangulars, uèlhs ovals, nas dreit, aurelhas largas, despegadas, barbas e pèls de las blestas longas estiradas, las mans amb dets d'una longor que passa l'òsca. ToponimiaSant PàpolLas fòrmas ancianas son : Sancti Papuli monasterium en 1119, Monasterium Sancti Pabuli en 1162, Ecclesia de Sancto Papulo en 1317, Ecclesia Sancti Papuli ad honorem beatissimi Petrifundata prius al sègle XV, Sainct Papol en 1441, La cure de Sant Papoul en 1494 [1]. Le Prat BadalhLas fòrmas ancianas son, per lòc : Pratum Badale en 1495; A Badale al sègle XV, Prat-Badail en 1790[3] (Le Prat-Badail en francés). FerralsFerrals es una anciana sucursala de la diocèsi de Sant Pàpol, annèxa de Verdun; la glèisa parroquiala èra d'en primièr dedicada a Nòstra Dòna, puèi a Sant Estròpi. I a un castèl. Le lòc es atestat en 1271 : Castrum de Ferrals [4]. IstòriaAdministracionDemografia
Lòcs e monumentsPersonalitats ligadas amb la comunaVéser tanbenLigams extèrnes
Lo web en occitan
Nòtas
|