Las atestacions ancianas son : Villafluranum en 1197; In Villafloranis en 1237; Sanctus Vincentius de Villafloranis en 1269; Villaflorani en 1330; Villeflorin…, Villaflorain en 1407; Villefloure en 1781; Biloflóuro en 1912 (Savartés)[4][3]. Las fòrmas ancianas mòstran ambe evidéncia que lo nom èra *Vilafloran, abans un reculament d'accent qu'es un fenomèn ordinari dins l'airal (veire Vreselha, per exemple). Lo nom pus ancian del vilatge èra probablament *Floran-, del nom latin d'òme Florus e sufixe -anum, puèi vila s'i ajustèt. Lo mot villa del latin ( > vila) aviá lo sens de « granda proprietat rurala », puèi prenguèt pauc a pauc (puslèu a partir del sègle XI) lo de « vilatge », abans de prene lo sens que coneissèm [5].
Escau
Escaux es situat al nòrd-èst de Vilaflora. Le vilatge a desparegut e las installacions ordenadas que se veson son probablament ligadas al camp de manòbras de Vilamaurin.
Escau es un ancian priorat del vocable de Sant Julian. Las fòrmas ancianas son : In terminio de Scauno en 1237, Sanctus Julianus de Scauno en 1269, La Bastida de l'Escau en 1412, Escaune en 1565, Esco en 1641, Lescau, terre et seigneurie du marquisat de Cavanac en 1683, Eco, Esco en 1777, Lescaux en 1784, Escau en 1807, Métairie des Cauts, ruisseau des Caut, l'Escaut (cadastre del Mas) [6].
L'etimologia es benlèu en relacion ambe la d'Escaunets, Esconets, pas clarament coneguda.
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 719 e 718; p. 291, a Fleurac