Las fòrmas ancianas son Vicus Electus et monasterium Sanctae Mariae, en 813, Monasterium Beatae Mariae virginis quod vocatur Elettus ? Electus ?, en 1050, Eleit, en 1082, Alestum, en 1099, Allect, en 1572, Alet, en 1585, Ville et cytté d'Allet, en 1594, Electa, en 1739 [1]. Per Dauzat, lo nom es escur [2]; la dificultat pus granda es l'evolucion fonetica (electus a un sens en latin). En considerant d'unas fòrmas ancianas coma de latinizacions incorrèctas, l'evolucion Electus (813) > Eleit (1082) > Alet (1585) es coërenta, mes quina seriá la motivacion de electus, adjectiu o eventualament nom de persona ?
Sant Salvaire
Sant Salvaire es un masatge e una anciana sucursala de la diocèsi d'Alet. Las fòrmas ancianas son Sainct Salvaire..., le village de Sainct Salvaire en 1594, Saint Salvayre en 1807[3].
Sant Salvaire correspond al cas subjècte de Sant Salvador, que representa l'epitèt mistic de Jèsus Crist[4].
Istòria
La glèisa d'Alet foguèt primièr una abadiá de l'òrdre de Sant Beneset (benedictina), que le comte Berà fondèt a l'entorn de 813 (Sancta Maria Electensis en 1136, Sancta Maria Electi en 1155, Claustra Sancte Marie Electensis en 1176) [5]; venguèt catedrala quand lo papa Joan XXII creèt la diocèsi d'Alet per desmembrament de la de Narbona [en realitat, en succession de la diocèsi de Limós (1317-1318)]; aquela diocèsi d'Alet ne venguèt doncas sufraganta. L'avesque d'Alet prenguèt lo títol de comte d'Alet, dont n'èra lo senhor temporal [6]. La catedrala foguèt desrocada pels calvinistas e l'avesque la tornèt pas bastir.
Entre 1790 e 1794, Saint-Salvayre (nom francés; Sant Salvaire probablament) foguèt annexat a Alet; lo masatge de Sant Salvaire es a l'ENE d'Alet; en 1878, Verasan venguèt una comuna independenta [7].
Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Limós; es ara del canton de la Région-Limouxine (en francés), donc de la Region Limosenca.
↑Gratien Leblanc - L'église Saint-André d'Alet - p. 304-216, dans Congrès archéologique de France. Modèl:131e. Pays de l'Aude. 1973 - Société Française d'Archéologie - Paris - 1973