Narbona
Narbona (localament /nar'buno̞/; en francés: Narbonne) es una vila occitana de Lengadòc, situada dins lo departament d'Aude en Occitània. Se trapa a proximitat a la mar Mediterranèa, entre Besièrs e Perpinhan. Es traversada pel canal de la Robina, que foguèt integrada al patrimòni mondial de l'umanitat de l'UNESCO en 1996. A l'epòca romana, donèt son nom a la Gàllia narbonesa. Geografia
Geograficament, es enrodada pel Massís de la Clapa a l'oèst, Corbièras a l'èst, e los estanhs de Bajas e Sijan al sud.  Perimètre del territòriToponimiaLas fòrmas ancianas son : Narba, al sègle VI ab.-J-C, Narbon, Narbo Martius, al primièr sègle, Colonia Julia Paterna Claudia Narbo Martius, Atacinorum Decumanorumque colonia..., nunc nomen et decus Martius Narbo (Pomponius Mela, sègle primièr) , Narbona en 1148, Nerbone, Nerbonne, Nerboune, Narbone, als sègles XII e XIII, Nerbona en 1279, Narbonne en 1402, Nerbonne en 1417, etc. La prononciacion occitana es Narbóuno, dins la grafia de l'abat Antòni Savartés. Lo nom es benlèu ibèr o aquitanic e la rasic nar-, aplicada a de flumes (Ptolemèu sonava l'Aude Narbon) a benlèu un rapòrt ambe lo nom de la vila [1],[2]. BonhanBonhan es una anciana villa dels vescomtes de Narbona. Las fòrmas ancianas son : Abunianum en 782, Abanianum en 1089, Molendinum de Abuniano en 1130, Bastida de Abunhiano en 1300, Abonhanum en 1345, Castrum de Habonhano en 1364, La bastide ou grange d'Abonhan en 1500, Bougniac en 1672, Une metterie ditte Bougnac, Bonniac en 1763, etc[4], Bougna (mapa IGN). Fontfreja (nom supausat)La MorguiáLa Morguiá es una anciana parròquia e un priorat benedictin, del vocable de Nòstra Dòna, unit a l'abadiá Sant Victor de Marselha. Las fòrmas ancianas son : Ecclesia S. Mariae... infra muros civitatis Narbona en 782, ''Ecclesia S. Mariae en 1112, Parrochia B.M. de Monachia en 1302, Nostra Dona la Morguia en 1308, Prior de Monachia en 1346, Beata Maria de Burgo Monachia nuncupata en 1443, Notre Dame de Bourg entre 1200 e 1639, La Mourguier en 1706, etc [5]. MontjudaïcMontjudaïc (es la fòrma occitana o la fòrma dels documents ?) es l'anciana ciutat dels josius, al barri de Coiran e de Bèlvéser. Las fòrmas ancianas son : Mons Judaicus en 914, Mons Judaycus sive Cimiterium Judeorum en 1352[6]. MojanMojan [a l'èst de Narbona] es un castèl modèrne e un ancian priorat. Las fòrmas ancianas, nombrosas, son : Mujanus en 1782, Villa Muiani en 1066, De Moiano en 1204, Moyanum en 1251, Mojanum en 1352, Moya en 1363, Bastida vocata de Moiano en 1387, Motjan al sègle XIV, Ecclesia B. Mariae de Mojano, nunc ruralis, cujus est rector, ut asseritur, capitulum S. Justi en 1404, Grangia de Mojano en 1497, Montja en 1537, Moja en 1537, La place de Mojan tenue de l'abbé de Lagrasse entre 1503 e 1589, Esglise Nostre Dame de Mouja en 1639, Moujan en 1696, etc[7]. Istòria.jpg) La ciutat foguèt fondada pels romans en 118 abans lo Crist. Èra alavetz la Colonia Narbo Martius del nom del cònsol roman Quintus Marcius Rex. Narbona èra situada a la crosada de doas estradas romanas importantas: la via Domícia, e la via Aquitània. Se pensa que lo nom Narbo poiriá èsser un toponim cèlta o ibèr Narbo. Pus tard, en 45 abans lo Crist, Juli Cesar installèt a Narbona los veterans de la Xena legion. Puèis, en 27 abans lo Crist, l'emperaire August faguèt una visita a la ciutat e 5 ans pus tard ne fasiá la capitala de la província romana de la Gàllia Narbonesa. Siaguèt entrò la fin de l'Antiquitat romana una de las ciutats pus importantas de Gàllia. Segon Estrabon n'èra la primièra. Durant los dos primièrs sègles de l'èra crestiana sa superficia èra vesina de 100 ectaras, çò que laissa pensar que sa populacion èra pròcha de 35 000 abitants. Aprèp sa destruccion en 145 per un incendi accidental, Antonin lo Piós faguèt reconstruire Narbona en 160 e espandiguèt puèi la ret rotièra de la Narbonesa. La ciutat declinèt durant l'Antiquitat tardiva. L'encencha, que probablament data de la fin del sègle III, sonque delimitava 16 ha. En 462, Narbona siaguèt integrada al reiaume visigòt de Tolosa. Al començament del sègle VI, siaguèt Narbona brèvament la capitala dels visigòts qu'èran estats vençuts a la batalha de Vouillé (507) pels francs de Clovís. Gràcias a l'ajuda militara dels ostrogòts de la peninsula italica, los visigòts del rei Amalric servèron Septimània e Narbona. Amalric i siaguèt puèis assassinat en 531. Jol règne del rei Teudis (531-548), la ciutat siaguèt pas pus la capitala dels visigòts. A partir de 719, foguèt conquistada per las tropas araboberberas musulmanas dels Omeias vengudas de la Peninsula Iberica e dirigidas pel tresen governaire d'Ispània, al-Samh. Se nomenava alara Arbona. Capduèlh o lo CapitòliEs una anciana torre, l'ancian Capitòli de Narbona, bastit pels romans, tornat bastir a l'epòca de Tibèri, cambiat en palais e abitat per Alaric II, desrocat del temps de Loís XIII. La glèisa Sant Fèlix, dont parla Gregòri de Tors (De glor. martyr., I, 92) èra vesina del Capitòli. Lo nom es atestat : Palatium regis (ibid.), Capitolium quod est in Narbona en 1066, Turris vulgariter vocata Capitolium sive Capduel en 1344, Capdeulh en 1444, In Capitolio, entre 1129 e 1494, Capdeil en 1576 [8]. AdministracionDivision administrativaAbans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la ciutat de Narbona èra devesida en tres cantons :
Narbona es ara devesida en 3 cantons, diferents dels cantons anteriors :
Demografia
Luòcs e monuments  Personalitats
EspòrtVéser tanbenLigams extèrnes
Nòtas
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
