Las fòrmas ancianas son : Villa de Fendelhe, Fendelie en 1202-1406, Fendilia en 1271, Fendelia en 1309, Fendelhia en 1315, Fendalha en 1318, Sanctus Martinus de Fendelia en 1328, Fendilhia en 1335, Beatus Martinus de Fendelhia en 1366, Villa de Fendeilha en 1317, Fendelha en 1371, Fandelha en 1378, Lenville = Fendeille en 1393, Fendelha en 1441, Fendelianum, Fendelhianum al sègle XV, Fendeilhanum en 1495, Fendelhanum en 1495, Fendela en 1521, Fendeille en 1781. La prononciacion occitana es Fendélho[1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [fen'deʎɔ].
Segon Dauzat e Rostaing, Fendelha ven benlèu del latin *findicula, « fenda pichona », al sens de barranc pichon [2]. Segon los Feniés, Fendelha es un derivat de fenda, al meteis sens [3]. Es en venent de la plana de Castèlnau d'Arri que la motivacion del nom se compren, quand la val on es Fendelha s'entrauca dins lo planòl.