Las fòrmas ancianas son : Sancta Maria de Varanano en 1207, Verananum en 1207, Honor de Varanhas en 1260, Varagnanum en 1317, Ecclesia de Varanhano en 1318, Varagnha en 1382, Varanha en 1382, Varainhe en 1494, Varaigne en 1550, Baragnie al sègle XVIII, Baragne en 1781. La prononciacion occitana es Barágno[1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [ba'ɾaɲɔ]. N.B. Las fòrmas de 1382 se devon probablament legir *Varanhà, sense reculament d'accent, atestat sonque en 1494.
Segon Dauzat e Rostaing, Varanha vendriá del nom gallic d'òme *Varanius, varianta de Varenius, ambe'l sufixe -anum, puèi reculament d'accent [2]. N.B. Se Varenius es atestat, es pus racional d'admetre una evolucion posteriora de la vocala -e- dins le toponime, pr'amor de sa posicion pretonica. Delamarre cita sonque Varanha, nom aparentat, sense la derivacion en -ānon, mes ambe la derivacion neutra plurala en -ā, atribuïda al nom celtic d'òme *Uaranios (o *Varanios), inatestat (mes los noms de persona Varanes e Varanus son atestats) [3]. *Varanius / *Varanios diferís de Varanus / Varanos per lo sufixe patronimic -io- (*Varanios pòt èsser lo filh de Varanos)[4], çò que dona una relativa versemblança a un nom celtic *Varanios (V- se legís W).
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !