Las fòrmas ancianas son : villa Agucianicis (varianta : Agusanicis), villa Aguzianicis en 899, villa de Agusanicis, cap a 922, S. Michaelis de Aguzanicis en 1111, villam de Aguzanicis (varianta : Agusanicis) en 1156, 1161, 1208, de Agusanicis, sense data [sègle XII ?], de Aquitanicis en 1208, villam de Aguztanicis en 1208, parrochia et decimaria ecclesie S. Michaelis de Agusanicis en 1253, 1291, de Agusanicis en 1272, 1314, 1392, Gussargues, Guizargues en 1526, de Agusanicis en 1529, de Aguzanicis en 1550, Guerargues en 1622, Gussargues en 1626, Guzargues en 1648, Gusargues en 1759, Guzargues en 1740-60, en 1770-71 (mapa de Cassini)[2].
Segon Hamlin, Gusargues ven del gentilici latin Acutius, amb lo sufixe -anicis[2]. Per de rasons foneticas, lo sufixe -anicis emplegat sistematicament per Hamlin permet pas de menar a -argues (c- davant i > z); cal remplaçar per lo sufixe -anicos segon Joan Pèire Chambon[3].
Gusargues, nom qu'a conegut una aferèsi (supression del començament), vendriá d'un nom latin d'òme, Acutius, o benlèu Acusius o Agusius, amb lo sufixe -anicum[4],[5],[2]. Gusargues èra donc probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Acutius, o Acusius o Agusius.
↑ 2,02,1 et 2,2Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 193
_%C3%89glise_Saint-Michel_01.JPG)
.svg){kind=small}
