La prononciacion es [kurnè'jan]. Las fòrmas ancianas son : ecclesiam S Clementis de Fonte en 1109, ecclesiam S. Clementis en 1146, 1154, de S. Clemente, sense data [sègle XII ?], duo mansi S. Clementis, de S. Clemente, au sègle XII, parrochia S. Clementis en 1243, 1285, fontem de S. Clemente, situm in territorio de S. Clemente Vallis Montisferrandi, riperiam S. Clementis, in parrochia S. Clementis en 1298, candorium dictum de S. Clemente en 1317, prior S. Clementis en 1392, S. Clementis en 1520, 1529, 1550, St Clemens (?) en 1626, St Clement en 1740-60, St Clement de Riviere en 1740-60, St Clemens et St Clemens de Riviere en 1770-71 (mapa de Cassini). Hamlin precisa que la localitat que sonavan au sègle XVIII St C. de Riviere se sona ara la Métairie de St Clément (citada en 1790 mettairie et terres de Saint Clément). La mapa IGN modèrna permet mau de s'assegurar d'aquela distincion. Lo sens dau determinant eventuau ribièira es « vau e ribas d'una aiga »[3].
Segon Dauzat e Rostaing, lo latin Clemens es lo nom de mai d'un sant, dont lo papa Clamenç Ièr, que Sant Pèire auriá ordenat[4].
Bosenac
Bosenac es lo capluòc de Sant Clamenç. Las fòrmas ancianas son : mansi de Bozenaco en 1245, Bozenac, Bourenac lou vielh en 1544, Bouzenac (mapa de Cassini, en 1770-71, Bousenac en 1790. Bosenac èra una proprietat gallo romana. Bosenac ven del nom gallic d'òme Bodenus, amb lo sufixe -acum[5]. Lo sufixe -ācon es puslèu d'usatge tardiu dins la fixacion dels toponimes, donc Bosenac es probablament pas una proprietat gallica d'abans la conquèsta.
Segon Xavier Delamarre, lo nom *Bodenos es inatestat; ven benlèu de *Budinos, tanben inatestat. Pr'aquò, Delamarre accèpta *Bodenācon [que permet d'explicar Bosenac] coma origina de Boisney e Bona[6].
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !