Lo gentilici es assinhanés -esa (fr. assignanais -aise)[2]. Un escais dels abitants es los pòrcs negres (pòrc negre al singular; porc negre en grafia mistralenca[3]), sobrenom dels Reformats—es donc probable que la vila èra de majoritat protestanta[2].
La prononciacion seriá « Assinha » (Sahuc), comprenètz coma podètz. Las fòrmas ancianas son : in Asiniano en 936 (autenticitat dobtosa - tèxte corromput), in Aziniano, cap a 972, de Assinhano en 1271, Assignan en 1606, Asigna en 1643, Assignan en 1770-72 (mapa de Cassini)[4].
Assinhan ven del nom d'òme latin Accinius (Dauzat), o Assenius (los Féniés), amb lo sufixe -anum[5],[6]. Segon Hamlin, Assinhan ven del gentilici latin Asinius, amb lo sufixe -anum[4]. Assinhan èra donc benlèu una anciana granda proprietat galloromana qu'aviá per mèstre Accinius o Assenius o Asinius.
Fòrmas ancianas tiradas del (marrit) diccionari topografic d'Eugène Thomas : Asinianum (en latin) en 936; Azinianum en 974; Assinhanum en 1271; Assigna en 1625; Assignan en 1649[7].
↑ 4,0 et 4,1Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 18
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 32
↑Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 123