Las fòrmas ancianas son : ecclesia S. Johannis de Celsano en 1151, de Salsano, sense data, parrochia S. Johannis de Celsano en 1172, apud Salsanum en 1185, de Salsan, de Salsano en 1195, parrochia S. Johannis de Salsano en 1227, de Salsano en 1299, 1331, 1529, 1550, Saussan en 1526, Sausan en 1570, Salsou en 1622, Saussan en 1626, 1648, 1740-60, en 1770-71 (mapa de Cassini)[2].
Segon Dauzat e Rostaing, Çaussan ven del nom latin d'òme Saltius, amb lo sufixe -anum (los autors utilizan una atestacion de Salzano, tirada del (marrit) diccionari topografic d'Eugène Thomas)[3]; segon Hamlin, Çaussan ven de l'escais [cognomen] latin Celsius, de bassa epòca, amb lo sufixe -anum (present tanben dins Ròcacèls). Çaussan èra una proprietat galloromana[2]. L'evolucion dempuòi l'Edat Mejana es benlèu *Celsan > *Çalsan > Çaussan se las atestacions son realistas, mas *Celsan > *Çeussan > Çaussan donariá lo meteis resultat.
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
↑ 2,0 et 2,1Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 377
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 646