Las fòrmas ancianas son : villa quam
vocant Superbis [varianta : Supertis] en 988, castellum Suberius en 1095-1104, castrum de Sobers en 1145, 1157, 1162,S. Cypriani de Sobers en 1162, apud Sobers en 1186, de Sobers en 1188, 1232, in decimaria et in terminio S. Cipriani de Sobers en 1204, ecclesia S. Scipriani de Subertio en 1252, in Subercio en 1264, castri de Subertio en 1293-94, de Subertio en 1451, ecclesiam parrochialem de Subercio, ecclesia S. Cypriani de Subercio en 1484, de Subertio, al sègle XVI, Soubez en 1529, Soubaiz en 1585, le sieur de Soubes en 1586, le chasteau de Soubez en 1593, Soubet en 1622, Soubes en 1643, Soubès en 1740-60, Soubés en 1740-60, Soubez en 1740-60, Soubes en 1770-72 (mapa de Cassini)[1].
Segon Dauzat e Rostaing, Sobès seriá *Superitium (fundum) e vendriá del nom latin d'òme *Superitius, inferit de Superius[2]; segon Hamlin, Sobès ven de l'escais-nom [cognomen] latin Superstis, Superstes, emplegat sense sufixe. Sobès èra una proprietat galloromana[1].
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
↑ 1,0 et 1,1Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 386-387
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 213