Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
Toponimia
Las fòrmas ancianas son : ecclesiam S. Martini que vocant Campaniano (varianta : Campaniaco) en 990, Campanianum (varianta : Campaniacum) au sègle X o XI (?), ecclesiam S. Genesii de Campaniano en 1146, Campaniano en 1162, Campanhano en 1323, de Campanhano, au sègle XVI, de Campaniano en 1636, Champagne en 1636, Campagne en 1626, 1643, 1708, 1771, Campaignan en 1740-60, Campagnan en 1740-60, 1770-72 (mapa de Cassini)[2].
Segon Dauzat, Campanhan ven dau nom latin d'òme Campanius, amb lo sufixe -anum[3]; segon Hamlin, Campanhan ven dau gentilici latin Campanius, o escais-nom (cognomen) dau sens de « campanhard », amb lo sufixe -anum. Campanhan èra una proprietat galloromana. Un reculament d'accent es perceptible aus sègles XVII e XVIII, mas foguèt entravat per una reaccion sabenta[2], mas a l'orau ?
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
↑ 2,0 et 2,1Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 74
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 137