La prononciacion es [lansargé] (Ernèst Negre, Revue internationale d'Onomastique XVII, p.22). Las fòrmas ancianas son : villam que appellatur Lanzanegues (varianta : Lauzargues), ville de Lanzanegues (varianta : Lauzargues), villa de Lanzanegues en 1152, ad Lanzanegues en 1153, ad Lanzaneges en 1161, de Lanssanicis, de Lansanicis, sense data [sègle XII ?], la bailia de Lanzanicis au sègle XII, prioris de Lancanicis en 1222, de Lansanicis en 1226, Lancergas en 1226, prior de Lansanicis, de Lanzanicis en 1228, de Lansaneges en 1230, de Lansanicis en 1289, de Laussanicis, de Lausanicis en 1295, prior de Lauranicis en 1392, de Lansanicis, a la fin dau sègle XIV, Lansargues en 1526, Lanssargues en 1626, Lensargues en 1678-1700, Lansargues en 1648, 1740-60, en 1770-71 (mapa de Cassini)[1].
Segon Dauzat, Lançargues ven del nom latin d'òme Lancius, Lantius, amb lo doble sufixe -anicum[2]; segon Hamlin, Lançargues ven dau gentilici latin Lantius, amb lo sufixe -anicis[1]. Per de rasons foneticas, lo sufixe -anicis emplegat sistematicament per Hamlin permet pas de menar a -argues; lo cal remplaçar per lo sufixe -anicos segon Joan Pèire Chambon[3]. Lançargues èra una proprietat galloromana[1].
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
↑ 1,01,1 et 1,2Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 206
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 383, a Lancé