Sculpture réalisée par un artisan local en pierre de carrière locale à l'entrée du village, en avant du pont sur le Brestalou. On aperçoit au fond la crête de Taillade.
Las fòrmas ancianas son : Amalrico de Clarito en 1043-1060 (identificacion mausegura), valle de Claret en _1123-24, a Clareto en 1260, de Clareto, versus Claretum en 1279, valle S. Felicis de Clareto en 1285, castri de Clareto en 1293, parrochia de Clareto en 1293, parrochia S. Felicis de Vetula sive de Clareto,
sense data, castri de Clareto, S. Felicis de Vetula sive de Clareto en 1312, dominus S. Felicis de Clareto en 1323, 1405, Claret en 1622, 1648, 1740-60, 1774-75 (mapa de Cassini)[1].
Hamlin, aitau coma Dauzat, que creson a l'existéncia d'un radicau oronimic preindoeuropèu *kl-ar-, amb lo sufixe -et, dau latin ittum[2][1]. La partida mai anciana dau vilatge se situa a la naissença d'un travèrs, expausat au miègjorn.
↑ 1,0 et 1,1Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 107
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 194, a Clarens