Las fòrmas ancianas son : castellum quod vocant Cornonc, abans 1032, castellum de Cornone, cap a 1032-1060, castello de Cornone, cap a 1062, ecclesia S. Petri de Cornone en 1121, de Cornone en 1122, de castro Cornun en 1122-1134, in terminio de Cornone en 1138, domini de Cornone en 1157, apud Cornonum en 1161, eu Ot de Cornon en 1161-66, ecclesie S. Petri de de Cornone, castro de Cornone en 1181, de canabaria de Cornon al sègle XII (identificacion mausegura), de Cazaligiis, id est de Cornone Terralli, sense data [sègle XII ?], castri de Cornone Terrallo en 1207, in terminio de Cornone Terralio, in castro de Cornone en 1211, prioris de Cornone Terralli en 1222, jurisdiccionis Cornonisterralli en 1281, castro de Cornoneterralli, Cornonterralh en 1312, Cornonterral en 1319, prior de Cornone et de Gazaligiis en 1331, prior de Cornhone (varianta : Cornione) Terralh en 1392, castri de Cornone Terralhi, dicti castri Cornonis en 1398, de Cornoneterralh, a la fin dau sègle XIV, Cornonterral en 1526, de Cornone Terrali en 1529, S. Crucis de Cornone Terralio en 1536, de Cornoneteral en 1550, Cournon terrail en 1626, Cornonterral, en 1648, Cornon Terral, l'eglise de Cornon-Terral en 1740-60, Cournonterail, dit Vignols en 1740-60, Cournonterral en 1740-60, Cornonterral en 1770-72 (mapa de Cassini)[2].
Segon Dauzat, Cornonterralh ven dau tèma celtic e preceltic *cor-n-, « bauç, calanc, escarpament, nautor, autura », amb lo sufixe -onem[3]; segon Hamlin, l'etimologia de Cornon es escura e la topografia dau vilatge justifica pas lo tèma oronimic supausat per Dauzat. L'origina sembla la d'un castrum del nom de Cornon, puòi après de Cornonterral, amb un terral qu'auriá lo sens de « vent que bufa de la tèrra » e seriá justificat per la situacion de Cornonterral(h) au nòrd dau vilatge vesin de Cornonsec. L'establiment dau vilatge, çaquelà, datariá environ de 1200 e seriá atestat pel nom de Cazaligiis, « barracas, ostalons »[2]. Se vei pas clarament dins las explicacions perqué lo castèl d'origina es puslèu a Cornonterralh qu'a Cornonsec. En mai d'aquò, lo determinant sembla d'èsser -terralh e non pas terral. Lo primièr mot, dins lo Tresòr dau Felibritge, a lo sens de « tèrra, terren, terranha, terrassa »[4]. Doncas un Cornon sus la tèrra e non pas sus la ròca (o, se se vòu, sus lo planièr e non pas sus un puòg).
Joan Pèire Chambon, a prepaus de l'origina de Cornon, fornís lo cognomen Cornus, atestat, amb lo derivat -ŌNE[5].
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
↑ 2,0 et 2,1Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 126
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 220-221
↑Frederic Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, reedicion Culture Provençale et Méridionale, Raphèle-lès-Arles, 1979, vol. 2, p. 978, a terrai, tarrai