Sautairargues
Sautairargues (Sauteyrargues en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. Geografia![]() ToponimiaLa prononciacion es « soutèyrargés » (Negre, RIO XVII, p. 23). Las fòrmas ancianas son : villam S. Martini de Saltairanicis en 1161, 1208, villam S. Martini de Saltairac en 1208, S. Martini de Saytayranicis, Rostagni de Saltayranicis en 1212, mansum et totum honorem de Sautairanicis, honorem de Sauteyranicis en 1214, de Saltairanicis en 1263, districtu de Santayranicis [legir : Sau-] ; [parrochia] S. Martini de Santayranicis en 1293, parrochia de Santayranicis, sense data [sègle XIII ?], de Saurairanicis [legir : Sauteiranicis] en 1299, de Santayranicis en 1312, prior de Sautairanicis en 1392, Sauteirargues en 1740-60, Sauteirargues en 1774-75 (mapa de Cassini)[1]. Segon Dauzat, Sautairargues ven dau nom latin d'òme *Saltarius, « lo sautaire », amb lo sufixe -anicum[2]; segon Hamlin, Sautairargues ven dau gentilici latin Saltorius, amb lo sufixe -anicis. Sautairargues èra una proprietat galloromana[3]. Per de rasons foneticas, lo sufixe -anicis emplegat sistematicament per Hamlin [pr'amor de las latinizacions medievalas] permet pas de menar a -argues; lo cal remplaçar per lo sufixe -anicos segon Joan Pèire Chambon[4]. AlairacLa prononciacion es [ale'rak]. Las fòrmas ancianas son : de Alairaco, de Alayraco, sense data [sègle XII ?], de Alayraco en 1263, parrochia de Laureto et de Alayraco, Alayrac en 1293, ad Alayracum en 1296-1305, de Alayraco en 1312, versus Aleyrac en 1318, de Aylaraco [legir : Alayraco] en 1323, de Aleyracio, a la fin dau sègle XIV, de Aleyraco en 1529, de Aleiraco en 1550, Aleyrac en 1520, 1526, 1740-60, Aleyrac corregit en Alairac en 1740-60, l'eglise d'Alayrac en 1740-60, Aleyrac en 1774-75 (mapa de Cassini)[3]. Segon Dauzat, (per d'autres Alairacs), Alairac ven dau nom latin d'òme Alarius o Hilarius, amb lo sufixe -acum[5]; segon Hamlin, Alairac ven dau gentilici latin Alarius, amb lo sufixe -acum. Alairac èra una proprietat galloromana[1]. IstòriaEn 1836, Alairac e Lauret foguèron annexats a Sautairargues; en 1868, Lauret tornèt venir comuna[6]. D'Alairac, au sud de la comuna, demòra pas qu'una glèisa, sense cap de vilatge. AdministracionDemografia
Alairac
Luòcs e monumentsPersonalitats ligadas amb la comunaVeire tanbenLigams extèrnesNòtas
|