Las fòrmas ancianas son : in Villanova, en 969, in Villanova , ad ecclesiam S. Stephani, en 983, in burgo Villanova en 990, Villanova en 993 e abans 1100, portale de Villa nova infra castellum, al començament del sègle XII, terminio de Villanova Cremata en 1108, ecclesiam S. Stephani de Villanova en 1146, 1154, 1154-1159, castrum de Villa Nova en 1170, de Villanova inferiori en 1323 e al sègle XVI, de Villanova subtus Bitteris en 1344, Villeneufve la Cremade en 1571, 1585, de Villenova inferiori en 1636, Villeneufve en 1613, 1622, 1643, 1708, 1740-1760, le bourg de Villeneuve en 1740-1760, Villeneuve la Cremade, en 1740-60, V. Neuve en 1771. Lo determinant inferiori es per tal de destriar aqueste Vilanòva de Vilanoveta, comuna de Marauçan; l'adjectiu cremata,
cremade « cremada » de quauques fòrmas ancianas fa allusion a un incendi[2].
La prononciacion es [bilo'nobo], ambe de o mejans[3].
Segon Dauzat, una Vilanòva es una aglomeracion novèla, fondada a l'Edat Mejana per un senhor o una comunautat religiosa, sense que la preséncia de franquesas acordadas als abitants siá mençonada dins lo nom[4]; segon Hamlin, lo latin villa nova a lo sens de « domèni novèl », fondat generalament per un senhor a l'Edat Mejana; l'evolucion semantica del mot villa > vila es en rapòrt amb l'importància creissenta de certanas fondacions[2].
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
↑ 2,0 et 2,1Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 428