Lo gentilici es puòglatgierenc -enca o puòglachieirenc -enca[1]
Geografia
Toponimia
Las fòrmas ancianas son : villa que vocatur Poplager [legir : Pog-] en 1060-1094, Poglager en 1060-1107, Poglaier en 1060-1108, villa que vocatur Mons Lacteus en 1066-1076, de Poiglechier en 1154, de Podio lacterio en 1173, in Podio lagasterio en 1183, 1185, in Podio laguesterio en 1184, de Podio Lacterio en 1188, de podio Agelager, de Podio lacherio, au sègle XII, de Podio lacterio en 1323, Berengario Guillemi de Class (?) de Puechlager en 1344, de Podio Lasterio en 1361, prieur de Puylachier en 1571, Pech lache en 1626, Puilache en 1643, Puilacher en 1740-60, cap a 1780, Puilaché en 1770-72 (mapa de Cassini)[3].
Segon Dauzat, Puòglatgièr ven dau latin podium, « luòc naut, còla de la cima mai o mens arredondida » e dau latin latro, ancian provençau laire, remplaçat tardivament per lo nom germanic d'òme Ask-hari, precedit de l'article[4]; segon Hamlin, Puòglatgièr ven dau resultat dau latin podium, amb lo nom germanic d'òme Le(u)tgerus (M.T. Morlet), vengut lachièr jos l'atraccion de l'adjectiu derivat de lach; las mencions de 1183, 1184 e 1185 son degudas tanben a una faussa (?) atraccion paronimica[3].
Fòrmas ancianas tiradas dau diccionari topografic d'Eugène Thomas - Poium ad Alaires en 804; Poiglechier en 1154; Poglager en 1207; Mons lacteus villa vèrs 1060; Puylacher en 1753; Puylachier en 1624; Puilaché (sens data); Puilacher en 1625[5].
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
↑ 3,0 et 3,1Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 299
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 522-521