La prononciacion es : [αl un'zak] (= a Lonzac). Las fòrmas ancianas son : villa Olentiaco en 852, Otonis de Oronzag en 1095, Wilhermi de Olonzaco en 1127, Flotardus de Olonziacho en 1166, castrum de Olonzaco en 1176, Bernardus de Olonsiaco (varianta : Olorsiaco) en 1197, de Olonzaco en 1222, in castro de Oronzaco en 1224, hominibus de Olonsaco en 1247, Berengario de Olonziaco en 1247-1248, apud Olunzacum, apud Olunzachum en 1250, in castro de Olonzaco en 1259-1262, rector de Olonsaco en 1351, Olonzac en 1518, 1740-1760, 1770 (mapa de Cassini), 1171[2].
Segon Dauzat, Lonzac ven benlèu del nom latin d'òme *Volonisius, de Volonius, amb lo sufixe -acum[3]; segon Hamlin, Lonzac ven del gentilici latin *Olen(n)itius, amb lo sufixe -acum. Lonzac èra una proprietat galloromana[2]. Segon Xavier Delamarre, Lonzac ven del nom gallic Olondios derivat en -ācon[4] (lo resultat regular es Olonjac).
Fòrmas probablament vengudas del diccionari topografic d'Eugène Thomas (1865) :
Oronzac en 1095; Olonzachum en 1126; Olonzacum en 1176; Olonziacum en 1123; Olonziachum en 1166; Olorsiacum en 1187; Olorziacum en 1197; Olonzag en 1132; Olonzac en 1145; cure en 1760[5].
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
↑ 2,0 et 2,1Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 274-275
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 507
↑Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 211, 303 e 360