Agde
Agde [ˈadde, ˈatte, ˈate][2][3] (en grafia mistralenca: Ate, Agte;[4] en francés: Agde) es una comuna occitana de Lengadòc, riberenca de la mar Mediterranèa. Aquesta comuna se situa dins lo departament d'Erau e la region administrativa d'Occitània, ancianament de Marseillan. Foguèt capitala d'Agadés, lo vescomtat e diocèsi d'Agde,[5] creat a la debuta del sègle x. Lo gentilici es dagdenc/dagtenc -a [datˈteŋk -o̞], agatenc -a[5] [4] o agadés -agadesa. La vila a son imne que foguèt escrich en 1934 per l'escrivan e cònsol Joan Bedòs: la Dagtenca. Agde a una calandreta: la Calandreta dagtenca. Toponimia![]()
Mela). Ἀγαθὴ τύχη (sens data); Agatha (sens data); Agathe (sens data); Agatæ (sens data); Agatha, civitas Agathensis en 506; Agatha, civitas Agathensis en 546; Agatha, cap a 678; Agathem, en 752; ecclesiae S. Mariae de Agathe, en 824; infra Agathe civitate, ad Agathen civitatem, en 885; in Agathe civitate, en 936; sede de Agade, en 961; civitate quae vocant Agatham, en 990, Agda (sens data); Agde en 1107; Agde e Agadez en 1118; Acde e Agadez, en 1129; Acde en 1424[6],[7]. I a atanben la forma poetica e sabenta Agata.
GeografiaLa comuna d'Agde se situa sul litoral lengadocian dins lo fons del golf del Lion, a las bocas del riu Erau. Per çò qu'es de las vilas màgers del país Agde se tròba a 24 km a l'èst de Besièrs, qu'es lo capluòc de son arrondiment, a 24 km a l'oèst de Seta e a 52 km al sudoèst de la capitala departamentala e regionala Montpelhièr. Lo territòri de la comuna es pro ample qu'ocupa mai de 5 000 ectaras e s'espandís aperaquí sus 9 km d'èst en oèst e de nòrd a sud. Las comunas vesinas son Marselhan a l'èst, Floreçac al nòrd, Bessan al nordoèst e Viàs a l'oèst. IstòriaSe pensa generalament que los primièrs pòbles qu'ocupèron lo país d'Agde foguèron los ligurs e los ibèrs, e que cap al sègle III abans Crist, s'i installèron de cèltas, los vòlcas tectosages. Pasmens lo nom d'Agde, derivat del grèc Αγαθή Τύχη ("bon astre") o mai Αγαθή πόλις ("bona vila"), ven de l'implantacion dins l'airal de focèus venguts de Marselha a l'entorn del sègle VII abans Crist, pr'aquò venguèt pas colonia de la ciutat focèa fins a 400 abans Crist. La prosperitat de la vila demesiguèt en epòca romana subretot a partir de la construccion de la via Domícia que passava mai al nòrd. Cap a 475, Agde foguèt presa pels visigòts e puèi aquel periòde de dominacion visigotica durèt aperaquí tres sègles, fins que foguèt destrantalhada per l'invasion musulmana, durant lo sègle VII. En 506, jol règne del roi visigòt Alaric II, se faguèt dins la glèisa de Sant Andrieu lo concili d'Agde que presidiguèt Sant Cesari d'Arle. Las tropas sarrasinas, menadas pel general Zama, agarriguèron las tèrras litoralas occitanas e, aprèp l'ocupacion de Narbona en 720, s'apoderèron d'Agde en 725. La vila foguèt atacada puèi e destrucha en 737 pel guerrièr franc Carles Martèl. En 859, Agde foguèt victima dels pilhatges dels vikings menats per Hasting, que venián de Nantas e avián ivernat en Camarga. AdministracionDemografia
Cultura locala e patrimòniLuòcs e monuments
Personalitats ligadas amb la comuna
EraudicaVeire tanbenLigams extèrnesNòtas e referéncias
|