Lo gentilici es autinhagués -esa, pl. autinhagueses (fr. autignacois -oise o autignacien -ienne)[1]. Un sobriquet dels autinhagueses es los cauquilhats[1].
Geografia
Toponimia
Las fòrmas ancianas son : domine de Altiniaco en 1155, (identificacion malsegura), castri de Altiniaco, cap a 1182, castrum de Altiniaco, de castro Altiniaco, castrum de Autiniaco en 1199, castro de Autinhaco en 1260, de Autinhaco en 1344, Autignaco, al sègle XVI, Autinhac en 1571, 1585, Aultignac en 1622, Authinhaco en 1636, Autignac en 1643, 1708, 1740-60, 1770-72
1 (mapa de Cassini)[4].
Autinhac ven del gentilici latin Altinius amb lo sufixe -acum. Autinhac èra una proprietat galloromana[4],[5].
Fòrmas ancianas tiradas del (marrit) diccionari ortografic d'Eugène Thomas - Altinalgas villa en 990; Altiniacum castrum en 1120; Autiniacum en 1180; Altignacum en 1211; Autignac en 1518[6].
↑ 4,0 et 4,1Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 22
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 12, a Altenach