Las fòrmas ancianas son : villa Pedinatis... ecclesia S. Petri en 990, castel quem vocant Pedenaz, cap a 1036, castello de Pedenatis, cap a 1059, in Pedenas, cap a 1076, Pedenas, Pedenaz en 1112, ad castrum Pedenatii en 1117, castellum de Pedenas en 1118, Petrus de Pedenach en 1131, Petri de Pezenaz en 1140, S. Petri de Pezenatio en 1147, Ermengavus de Pezenacio et Poncius de Pezenaz en 1150, Petrus de Pedenaz en 1151, honore de Pedenaz en 1154, ad Pedenaz en 1155, ad Pezenacium en 1158, Pontius de Pedenatio en 1160, apud Pedenas en 1170, in camino Pedenacii en 1175, P. de Pezenas, de Pezenaz en 1191, ad Pedenacium en 1199, in castro Pedenati en 1201, castrum de Pedenatio, de Pedenacio en 1209, castri de Pedenacio en 1270, de Pezenas, de Perenas en 1341, castrum et comitatus Pedenacii en 1368, a Perenas en 1380, domus hospitalis S. Johannis de Pedenacio, a la fin del sègle XIV, la ville de Pesenas en 1420, Pezenas en 1424, Perenas, contat de Pessrenas en 1426, eglise de Pezennas en 1518, Pezenaz en 1570, Pézennas en 1579, Pezenas en 1613, 1643, 1708, 1740-60, 1771, 1770-1772 (mapa de Cassini)[1].
D'unas grafias del sègle XIV e XV mòstran un rotacisme (confusion entre [z] e [r] en posicion intervocalica). Pesenàs es identificat tradicionalament amb lo nom de vila antica Piscinae (Plini, Ist. naturala), çò que sembla justificar lo gentilici francés Piscénois, mas aquela suposicion es en contradiccion amb las fòrmas medievalas e amb las règlas d'evolucion fonetica del lengadocian. En realitat, l'etime es *Pedenatis, formacion probablament gallica, a partir del nom preceltic *Pédenu de Pèine (aiga), que passa a costat de la vila, amb lo sufixe tonic -àtis[1],[2]. D'aprèp l'evolucion ulteriora, l'idronime èra accentuat sus la primièra sillaba.
Segon Xavier Delamarre, lo nom de l'aiga derivariá de petinā e lo nom es atestat Pedene en 1225 e lo nom de la vila de petinate, amb lo sens de « proprietat, ben de Petinā, l'aiga [3]; lo ben agricòla es doncas definit per sa localizacion en riba d'una aiga. La vocala finala supausada es benlèu diferenta.
↑ 1,0 et 1,1Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 293
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 529
↑Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 215 e 361
.svg)
.svg){kind=small}
