Mònts (Mons en francés, dita non oficialament Mons-La-Trivalle) es una comuna occitana de Lengadòc situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.
Geografia
La principala aglomeracion e la capitala es a La Trivala, a proximitat de la RD 908.
Perimètre del territòri
Toponimia
Mònts
La prononciacion es [mòns]. Las fòrmas ancianas son : mansus de Mosus [legir : Monsus ?] en 1271, Mons cap a 1385 [segonda man, citat en 1740-60], « masade de Mons » mencionada en 1486, mas de Mons en 1540, mazage de Mons en 1639, l'eglise de Mons en 1740-60, Mons succ. en 1770-72 (mapa de Cassini)[1].
Mònts es un mot que ven del latin mons, etc. Çò pus sovent, es acompanhat d'un determinant [2] e lo mot solet pòt paréisser banal. En realitat, a tota sa fòrça de denominacion aicí, perqué se referís a las montanhas traversudas, agudas e esquiçadas de Carós. Mŏnte (amb o brèu), dona regularament mònt, mas dins una gròssa mitat de l'occitan, mai que mai a l'oèst, ò se barra en o jos l'efècte de la nasala n, d'aquí la fòrma mont. Non es pas aital aicí.
La Trivala
Las fòrmas ancianas son : la Tribala en 1459, la Triballe en 1637, [village] de la Trivale en 1740-60, la Triballe en 1770-72 (mapa de Cassini). La Trivala o benlèu la Trivale representa l'occitan trival(e), trivial(e), derivat de trivi amb lo sufixe -al; lo sens pòt èsser de « caireforc » o mai precisament « caireforc d'aigas » (Alibèrt) égulièrement; n'es atal aicí e lo sens es de « tres vals » (latin tres valles)[3].
Ornac
Las fòrmas ancianas son : Ornac en 1638, Hornac en 1639, [le village] d'Ornac en 1740-60, Ornac en 1770-72 (mapa de Cassini). Lo toponime poiriá èsser vengut d'un nom de familha, el-meteis benlèu explicable per Ornac (Tarn[4].
La Vò(u)ta ?
La Vò(u)ta (d'après lo nom en francés) es una varianta de vòlta (de riu). Jaur fòrma una vòlta fòrça accentuada, que son lòbe s'estrechís, en formant un pedoncul. Per o compréner, i a pas qu'a i anar o agachar una mapa.
Las fòrmas ancianas son : castri de Vouta, de Volta en 1271, Voluta en 1318, castri de Vouta cap a 1500, la Voute en 1529, la Volte en 1613, Voute en 1643, 1708, seigneurie de la Voulte en 1680, la Voulte en 1694, 1711, 1740-60, le ch[âte]au ruiné, le village et chapelle de la Voulte, Chat. de la Voute en 1740-60, la Voute en 1770-72 (mapa de Cassini). Frank R. Hamlin confirma lo sens[5].
Fenolheda
Las fòrmas ancianas son : masage de Fenouilledes en 1556, la serre de Fenoulhede en 1680, Fenouillede en 1770-72 (mapa de Cassini). Lo nom es format de fenolh e del sufixe collectiu -eda[6], del latin -eta, que marca un luòc ont un vegetal abonda o es cultivat.
Bardon
Bardon es un ancian masatge, i a un còl de Bardon, un riu de Bardon, lo bòsc de Bardon es citat en 1322. Las fòrmas ancianas son : la mazade de Bardou en 1556, le village de Bardou en 1740-60, Bardou en 1770-72 (mapa de Cassini). Lo nom ven probablament del nom de familha Bardou o Bardon[5].
Taraçac
Las fòrmas ancianas son : manso de Tarassaco, cap a 1500, seigneurie de Tarrassac en 1556, mazage de Tarassac en 1637, Terasac en 1708, le Ch[âte]au de Tarassac en 1740-60, Tarassac en 1770-72 (mapa de Cassini); segon Hamlin, Taraçac ven del gentilici latin Tar(r)acius, amb lo sufixe -acum. Taraçac èra una proprietat galloromana[7].
Istòria
Administracion
Lista dels cònsols successius
Periòde
|
Identitat
|
Etiqueta
|
Qualitat
|
març de 2014
|
2026
|
Arielle Escuret
|
sense etiqueta
|
professora
|
2005
|
2014
|
Alain Ringal
|
|
|
2001
|
2005
|
Richard Hugoy
|
|
|
1983
|
2001
|
Pierre Azéma
|
|
|
1973
|
1983
|
Pierre Granier
|
|
|
1944
|
1973
|
Marcel Roger
|
|
|
|
1944
|
|
|
|
Totas las donadas son pas encara conegudas.
|
Demografia
- En 2018 la populacion èra de 605 abitants e la densitat èra de 27,11 ab/km².
Luòcs e monuments
Personalitats ligadas amb la comuna
Veire tanben
Ligams extèrnes
Nòtas e referéncias
- ↑ Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p.249
- ↑ Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 465
- ↑ Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 406
- ↑ Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 275
- ↑ 5,0 et 5,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 432 Error de citacion : Etiqueta
<ref>
no vàlida; el nom «frh» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
- ↑ Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 156
- ↑ Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 392
- ↑ http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=22995