Lo gentilici es setòri, -òria o setòi, -òia (cetòri, cetódi en grafia mistralenca[2]).
Geografia
Seta es un pòrt de pesca e de comèrci pro important en Mediterranèa, uòi administrat per la Cambra de Comèrci e d'Industria de Seta-Mesa-Frontinhan per la region de Lengadòc-Rosselhon. Es lo segond pòrt mediterranèu d'Occitània aprèp Marselha. Lo pòrt genèra per Seta e las comunas vesinas d'activitats dins los sectors industrial, quimic, metallurgic, agricòla e dau bastiment. Mantuna linha maritima assegura lo transpòrt de passatgièrs cap a Magrèb.
L'espòrt local son las ajustas. La competicion mai importanta se debana a la fin dau mes d'agost sul canal reial, es Lo Grand Prèmi de la Sant Loís (mena de campionat dau mond de las ajustas).
Toponimia
Las fòrmas ancianas son : τò Σἰγον [legir Σηπον ?] ὂρoς, al 1er sègle. ap. J.-C. (Estrabon, Geografia IV, 1.6), Σητἰον ὂρoς (Ptolemèu, Geografia II. 10. 2), Setius... mons, Setii iugum, al sègle IV (Avienus, Ora maritima , 608, 609), fiscum ... qui nuncupatur Sita, al sègle XII (?), ecclesiam S. Dii de Seta et locum Sete en 1146 e 1154, de Seta en 1154, 1173-74, fontem de Seta, rocas (varianta : rotas) de Seta en 1202, insula de Seta en 1219, montem de Ceta, sense data [sègle XIII ?], a podio Cete en 1300, terra Cete en 1301, montem Cete en 1303, Cap de Sete en 1570, M. Seyti en 1613, Mont de Sepol en 1622, Cap de Sette en 1626, Cette et Cap de Cette en 1643, Isle de Sette cap a 1683, port de Cette en 1690, Cette en 1708, 1740-60, 1770-72 (mapa de Cassini)[3].
Segon Carles Rostanh, seguit per Hamlin, Seta ven d'un mot preindoeuropèu *set-, « montanha », que designa lo Puòg de Sant Clar, que tresplomba la vila [4],[3]. La consonanta intervocalica -t- s'es conservada sense passar (regularament) a -d-, pr'amor de l'influéncia de l'escrit o d'una prononciacion particulara[3].
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
↑La fonologia francesa. qu’impausa una [e] larga e enebís una [e] estrecha en sillaba barrada (Mèze, Sète, Rodez, Rouergue), entraïna en occitan una dobertura erronèa : Mèsa*. Sèta*, Rodès* e mai benlèu la forma Roèrgue (Alibèrt 1935. 471 ; Vaissièr 1879) en fàcia dei formas normalas que son, segon lo TDF, Mesa, Seta, Rodés e probablament Roergue (TDF : <Rouërgue>5, Cantalausa escriguèt dins L’occitan que la forma usuala en roergat es ben Roergue, aquesta forma es estada chausida tanben per leis Edicions de Roergue). Per Rodés e Roergue, la barradura de e es naturala a respiech dan latin que ten una ē lònga dins leis etims Rutēnos e Rufēnicum., L’occitan, lenga fantasmada : l’exemple de la toponimia,
Domergue Sumienhttp://books.openedition.org/pulm/1024
↑Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ;
pas de tèxte per las referéncias nomenadas TdF.
↑ 3,03,1 et 3,2Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 383
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 656