Pradas de Vernasòbre (Prades-sur-Vernazobre en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.
Geografia
Perimètre del territòri
Toponimia
Pradas
Las fòrmas ancianas son : laccum de Pradis, omnes mansi et bordarie de Pradis, en 1129-1186, manso de Prudis en 1375, Prades en 1699-1733, 1740-60, Prades Succ[ursale] en 1770-72 (mapa de Cassini)[1].
Pradas ven del latin prata, plural de pratum, « prat » [2],[3]. [Mas lo nom data probablament de l'epòca occitana. Lo plural en -s mòstra que la valor collectiva de prada èra pas mai compresa en occitan]. Frank R. Hamlin precisa que prada, al respècte de prat, supausa una espandida mai granda o possedís una nuança favorabla o afectiva[1].
Vernasòbre
Las fòrmas ancianas son : rivulo Vernedupri en 899-900, fluvium Vernazoubro en 1102, ad Vernezebre en 1129-1186, la riviere de Vernasobre en 1570, la Bernasobres en 1740-60, Bernasobres R. en 1770-72 (mapa de Cassini), Vernazobre (cadastre : mapa d'Estat Major)[4].
Vernasòbre es un idronime, lo nom del riu local, d'origina gallica, uerno-dubros, uerno-dubrā de uerna, uerneton, « vèrnhe » e dubron, dubra, « aiga, aigas », donc « lo riu dels vèrnhes » [5],[6]. Pendent l'Antiquitat, donèt son nom a Sanch Inhan : Vernodubrus [7], adaptat en latin. La fòrma anciana deuriá menar puslèu a *Vernasobre.
Istòria
- La comuna se creèt en 1900, a partir del territòri de Cecenon [8].
Administracion
Lista dels cònsols successius
Periòde
|
Identitat
|
Etiqueta
|
Qualitat
|
març de 2014
|
2026
|
Jean-Marie Milhau
|
sense etiqueta
|
retirat d'agricultor
|
2008
|
2014
|
Serge Fernandez
|
|
|
març de 2001
|
2008
|
Francine Miquel
|
|
|
|
2001
|
|
|
|
Totas las donadas son pas encara conegudas.
|
Demografia
- En 2018 la populacion èra de 309 abitants e la densitat èra de 15,47 ab/km².
Luòcs e monuments
Personalitats ligadas amb la comuna
Veire tanben
Ligams extèrnes
Nòtas
- ↑ 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 314
- ↑ Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 545
- ↑ Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 279
- ↑ Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 421
- ↑ Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2003, p. 315 e 151
- ↑ Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 266
- ↑ Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 288
- ↑ http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=27871