Lestiac
Lestiac[1] (Lestiac-sur-Garonne en francés) es una comuna bordalesa [2] de Guiana, lingüisticament gascona, administrada per lo departament de Gironda de la region de Novèra Aquitània, ancianament d'Aquitània. Geografia![]() Perimètre dau territòriToponimiaLas fòrmas ancianas son ecclesie de Lestiaco, en latin, en 1160-1204, Lesthac, en 1273, parrochia de Lastiac, en 1273, de Lestiaco arch. Benaugensis, en latin, en 1326, cappella de Lestiaco, en latin, en 1342 e 1361 [3]. Per Dauzat, Lestiac pòt venir d'un nom latin d'òme *Lastius, inferit de Lastus, damb lo sufixe -acum [latinizacion dau sufixe gallés -ācon], mes Dauzat precisa a bon dret que la conservacion dau t pausa un problèma [4]; *Lastiācon, en efècte, doneré *Laishac, pr'amor de l'accion perturbatritz de i, vengut après iòd (mija-consonanta). Negre e Astor, citats per Bénédicte Boyrie-Fénié, prepausan respectivament *Lestius e *Lastius [totjorn damb la medisha dificultat]. B. Boyrie-Fénié causís Lestinus, qu'a l'avantatge d'estar atestat : *Lestinacu(m) > Lestinago > Lestiago (tombada gascona de -n- intervocalica) > Lestiac [3]. Tant que -n- intervocalica es pas tombada, i pòt pas venir mija-consonanta e t se consèrva dens lo grope -sti-. Los parlars gascons au nòrd de Garona son hòra de l'isoglòssa de la tombada de -n- intervocalica, mes daus toponimes bordalés (Espiet), vasadés (Postiac, Landerroet, Moliets) e dau quite Agenés (Landerroat), gascons mes situats adara lonh de l'isoglòssa, s'explican sonque per aquera tombada e donc la fau admetre tanben per Lestiac, anciana granda propietat antica qu'avé probablament per mèste Lestinus. Istòria![]() Administracion
Demografia
Lòcs e monumentsPersonalitats ligadas damb la comunaVeire tanbenLigams extèrnesNòtas
|