Lengon
Lengon (Langon en francés) es una comuna vasadesa situada dens lo departament de Gironda e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània. Petit centre urban dinamic a 45 quilomètres au sud-èst de Bordèu, son economia, autes còps centrada sus la viticultura (vitatges de Gravas e Sautèrnas), lo pin e lo tabac, es anuit meitot axada saus servicis. La viticultura i damòra egau una activitat centrau. Lengon es una vila de rugbi, que lo club locau, l'Estadi Lengonés, i es un simbèu daus hòrts de l'identitat locau. En era-medissa, Lengon n'es pas una vila damb un fòrt potenciau istoric e toristic. Pòdem sonque trobar un ostau medievau, mèi un tablèu de mèste dens la glèisa de St Gervasi. Los dus auts lòcs de culte èran la glèisa de Nòsta Dama deu Borg (en roinas), e la capèra de l'ancian espitau (adara sala deu conselh municipau). Egau, a l'entorn de Lengon (en Lengonés), existissen fòrt monuments istorics : sus la riba gausha, lo castèth de Mala a Prenhac, la glèisa barròca de Prenhac, los castèths de Ròcatalhada, Hargas de Lengon, Budòs, St Cric e Navalhan, l'abadia deu Rivet a Auròs, los castèths deu Sauternés; sus la riba dreta, la basilica de Verdelais, lo gisament d'ustras de Sta Crotz, la ciutat medievala de Sent Macari... Es egau a Lengon, vila on l'occitan s'ensenha en collègi, licèu e cors per adultes, que s'es tingut lo Forum de las Lengas de França. Geografia![]()
Perimètre deu territòriToponimiaLas fòrmas ancianas son Alingonis portum, en latin, au sègle V, Lango, Lingo, Lingonia, Lingonium, en latin, aus sègles XI a XIII, Lingo (F. de ~), en latin, en 1174, Lingone (Vitalis de ~), en latin, en 1174, Lengonio (in districtu de ~), en latin, en 1273, Langun, terre et tenementa de ~), en occitan, en 1274, Lingonio (de ~), en latin, en 1279, Lyngonium, en latin, en 1282, Lengonium, en latin, en 1283, Lingonio (de ~), en latin, en 1289, Lingonium (villa de ~), en latin, en 1307-1317, Lingenium, en latin, en 1307-1317, Lyngonium, en latin, en 1307-1317, Langon in terra Vasatensi, en occitan, en 1307-1317 [1]. Segon Dauzat, Lengon ven d'un nom gallés d'òme, Lingo, de sens etnic [2], segon Jacques Astor, citat per B. Boyrie-Fénié, d'un nom d'òme Aling, d'una arrigada gallesa. Bénédicte Boyrie-Fénié prepausa un nom gallés *Aling- : *Alingone(m) dona *Alengon(e), e per aferèsi (l'iniciala es confonduda dab la preposicion a), *(A) Lengon [1]. Xavier Delamarre, en partent de la fòrma deu sègle V, postula un lingū, « maine de *Lingos », e *Lingos seré un diu, assortit deu sufixe -on [3]. Istòria![]() Administracion![]()
Demografia
Lòcs e monumentsPersonalitats ligadas dab la comunaVéder tanbenLigams extèrnesNòtas
|