Vilarial
Vilarial o Vilareal, francisme (Villeréal en francés), es una comuna agenesa [1] (e per una part perigòrda : París), situada dins lo departament d'Òut e Garona e la region de Novèla Aquitània, ancianament d’Aquitània. Geografia![]() Perimètre del territòriToponimiaLas fòrmas ancianas son parrochia Sancti Stephani prope Parisius, en latin, en 1259, homines Ville Regalis, en latin, en 1270, bastida Villae Regalis, en latin, en 1289, Villa Regalis, en latin, en 1305, Villa Regalis in Agennesio sive in Petragoricinio, en latin, en 1307-1317, capella de Villa Regal, en latin (?), en 1326, balliva Villae Regalis, en latin, en 1330, bastida Ville Regali, en latin, en 1372, r. Villeregalis, en latin, en 1520. La prononciacion es [bilɔ'rjal] [2] e las fòrmas ancianas permeton pas d'observar l'evolucion fonetica en occitan. Lo primièr element del nom es vila, del latin villa, « granda proprietat → vilatge → lo sens actual » [3], lo segond es l'adjectiu reial, del latin regalis, influenciat o pas dins son evolucion pel nom rei, que s'explica per l’origina de la bastida, que fondèt en 1267 Anfós de Peitieus, frair del rei Loís IX de França; la vila seriá devat la proteccion del rei [4],[2]. *Vilareal o Vilarial?Bénédicte Boyrie-Fénié escriu aquela frasa significativa « En iatus, l’[e] etimologic se reduís a iòd, çò que la fòrma grafica pòt pas restituír » [2](traduccion), signe evident que la fòrma Vilareal li fuguèt impausada per l’intervencion (per un còp malvenguda) de sos interlocutors de l'IEO 47. Coma se gardèt plan de modificar Sent Estèfe de Vilarial e Sent Martin de Vilarial, l’explicacion per una influéncia exteriora es confirmada. Sa frasa demanda pr'aquò una precision o una correccion : l'adjectiu a l'origina de [-'rjal] es reial, fòrma donada dejà coma dintrada principala a costat de real dins lo Petit Levy per l'occitan medieval; tots los diccionaris d'occitan modèrne donan sense cap de resèrva reial o reiau. Aquela fòrma deriva de regalis, que mena a real per amudiment normal del g intervocalic e, siá dirèctament per reduccion de l'iatus emb insercion d'un iòd, siá per influéncia del nom rei, real passèt pertot a reial. La falsa grafia *Vilareal es donc un francisme, influenciat per la fòrma francesa Villeréal. Probablament, un ancian [bilɔre'jal] passèt a [bilɔri'jal] (influéncia de i sus e) e arribèt a [bilɔ'rjal]. Dins las lengas occitanoromanicas, i a un cas de Vila-real, vila del País Valencian, que testimònia d'un adjectiu ancian real, a costat de la fòrma normala reial (cf. la famosa Plaça Reial de Barcelona); encara la prononciacion es [-'rel] o [-'rɛl], signe d'una impossibilitat fonetica d'un real. La question se desplaça donc a Vilareial o Vilarial ?. Coma es malaisit de saber, pr'amor del pichon nombre de mots concernits, amai encara se n'i a, se dins lo parlar tots los -ei- + vocala se mudan en -i- + vocala, sembla inutil de complicar encara l'afar : la grafia Vilarial es una grafia senada e, çò pus mens, prudenta. París, Parizot (nom francés)Las fòrmas ancianas son (parrochia Sancti Stephani prope) Parisius, en latin, en 1259 [2], Paris [5], Paris [6], Paris Ht (lo capluèc de parròquia, sus sa tuca) e Paris Bas (un vilatge a l'oèst) [7]. Fan supausar que lo nom ancian èra París, mas sabèm pas cossí lo nom se ditz adara. Lo nom sembla format sul modèl de París, capitala de la França. Istòria
Administracion
Demografia
Demografia París (o Parisòt)Demografia
Luècs e monuments
Personalitats ligadas emb la comunaVeire tanbenLigams extèrnesNòtas
|