Bénédicte Boyrie-Fénié fornís qualques fòrmas ancianas : Corbiago, en latin, a la fin del sègle XI, Corbiac (parrochia de ~), en 1271, Corbiaco (ecclesia Sancti Vincentii de ~), en latin, Corbiaco (par. de ~), en latin, en 1520 [2].
Lo nom s'explica per lo nom latin d'òme *Corbius, del cognomen Corbus, ambe'l sufixe -acum [latinizacion del sufixe celtic -*ako-]. Es l'explicacion de Dauzat e Rostaing, d'Astor, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, e de B. Boyrie-Fénié ela meteissa, al lòc que Ernèst Negre, citat tanben per B. Boyrie-Fénié, que deviá pas conéisser las atestacions medievalas, causissiá Corvius, derivat de Corvus[3],[2].