Las fòrmas ancianas son : Ecclesia de Torsiac alh secle XIV, La paroisse d'Estoursiac en 1401, Toursiac alh secle XV, Cura S. Saturnini de Torciat alh secle XVI, Torciat en 1511, Torciac, Torssiac en 1635[2].
Normalament, amb *Torcius, Turcius o Tauricius, mai lo sufixe -acum, iòd es absorbit. Per exemple, amb Marcius o Martius e lo sufixe -acum, lo resultat es Marçac. La sola excepcion es Marciac, que confirma la règla : lo nom delh senescau Guichard de Marzé saguèt latinizat en Marciacum, pueis troncat. Conscients d'aquela dificultat, Dauzat e Rostaing postulan un nom gallic inatestat, *Trocceius, varianta de Troccius, ambelh sufixe -acum[3].
A Graneirs, lo nom z-es articulat [tuɾ'ʃa] (coma Massiac z-es [ma'ʃa])[4], solucion brivadesa per s + i + vocala.