Las fòrmas ancianas son : Barbesit en 1181, Berbezis en 1201, Berbesis en 1791, Berbezin en 1379, Dominus de Berbezino en 1394, Berbezy en 1398, Berbezi en 1401, Berberin en 1511 [2].
Segon Dauzat, Berbezit ven delh latin vervecile, « jaça » [3].
Las fòrmas ancianas mòstran una dificultat a escriure la consonanta finala; las variantas en -in, analogicas, son l'indici d'una abséncia de consonanta articulada tanleu lo secle XIV e benleu davant.
La prononciacion aproximativa a Mauvèiras z-es [baɾbœ'ʒœ] [4].
Istòria
En 1789, Berbezit dependiá de la província d'Auvernhe, de l'eleccion de Briude, de la subdelegacion de La Chaa Dieu e delh presidial de Riam. Sa gleisa parochala, diocèsi de Sant Flor e archipreirat de Briude, èra delh vocable de Sant Antòni; lo senhor temporal presentava a la cura [2].
.svg){kind=small}
