Las fòrmas ancianas son Illa Fara en 879, Oppidum quod Fara appellatur alh secle X, Castrum quod dicitur la Fara vas 1033, Prioratus de Fara en 1516, La paroisse de S. Artème de la Fare en 1751, Lafarre, mapa administrative de 1888 [1].
La prononciacion es [la'farɔ], amb una r alongada, coma per Cocoron e doncas pas d'origina etimologica, d'un informator de competéncia lingüistica excellenta, nascut a Issarlés[2].
Fara ven del germanic 'fara', familha, pueis domeni familial [3], masatge.
O del germanic, parent de l'alemand Fahr, de l'anglés Fare, amb lo sens primitiu de "desplaçament (de population)", amb una rasiga indo-europèa *POR- ("passar, far passar"), passat al latin POR-T-A ("pòrta") amb un sufix -T-, al grèc PÓROS ("passatge"), a l'eslau PORA ("epòca").
.svg){kind=small}
