Las fòrmas ancianas son Arlate vico, alh secle VII (triens merovingian, mas l'atribucion a Arlet repausa mas sus la semblança delhs noms), Arlet vès 1260, Ecclesia B. Petri Arleti en 1367, Arret en 1464 [2].
La prononciacion aproximativa z-es [zaɾ'li] [3].
Arlet es interpretat per Dauzat, coma Arle, coma un tèma pre-indo-europèu ar-el-, de valor oronimica o idronimica, amb lo sufixe preceltic -ate[4]. La preséncia de are, « davant, près de », es pasmens un indici de gallic, l'autre element z-es lo mot late, « sanha » [5]. La sanha en question, se l'interpretacion es bona, z-èra benlèu à l'èst del vilatge, dins la val de Cronce (nom francés), que Arlet domina de 25-30 m.
Istòria
En 1789, Arlet dependiá de la província d'Auvernhe, de l'eleccion de Briude, de la subdelegacion de Lanjac e delh ressòrt delh presidial de Riam. Sa gleisa parochala, diocèsi de Sant Flor e archipreirat de Lanjac, èra delh vocable de Sant Pèire; l'abat de La Chaa Dieu presentava a la cura. La gleisa saguèt erigida en sucursala lo 12 de març de 1826 [2].
Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra delh canton de La Vòuta; es ara del canton de Pays de Lafayette (en francés), donc del País de Lafaieta.