Las fòrmas ancianas son : Ecclesia S. Georgii de Cobone super ripam Ligeris vès 1095, Eccl. de Cobono en 1179, Cobo vès 1187, Ecclesia de Cobeno vès 1343, Cobon en 1534 [2]. Cobon ven delh nom latin d'òme *Cupus, inferit de Cupius, ambelh sufixe -onem[3],[4].
Charentus
Las fòrmas ancianas son : Charantus en 1322, Charantusium en 1516, Charentus en 1599 [5].
Joan Arçac (1922-1992), a son epòca, vesiá un preindoeuropèu *kar-, amb un alarjament -ant-, un sufixe -utiu o -ucius, e comentava que lo nom ven pas delh nom gallic d'òme Carantos, per çò que lo site z-es rochós [i a pr'aquò de terrens relativament planèirs]. Joan Arçac cita tanben Ernèst Negre, que parla d'un preceltic *caranto-, « sabla » [6]. Carant(i)os, Carantill(i)os, Carantú, etc, son de noms celtics d'òme; Carantonos z-es lo nom de l'aiga Charanta e lo nom z-es celtic [7], çò que dona pas lo sens d'origina. Joan Coromines considèra carant, mot catalan pirenenc, « maire d'un torrent rochós e de penta regda », coma venent delh lexic « sorotaptic », doncas de las culturas delhs champs d'urnas, de lenga protoceltica e non pas celtica estrictament [8]. Aquò pòt correspondre a un terren rochós, mas l'idèa delh sorotaptic z-es una especialitat de Coromines.
Orzilhac
Las fòrmas ancianas son : In villa Urciliaco vès 990, In villa Orciliaco vès 990, Urzilac vès 1210, Ursiliac en 1256, Ursulhiacum en 1303, Ursilhacus, Urzilhac en 1349, Orcilhac, par. S. Maurisii en 1511, Le Mas d'Orsilhac en 1561, Ourzilhac en 1585 [9].
Segon Joan Arçac, Orzilhac z-èra Orciliacum, delh nom latin d'òme Orcilius, derivat d'Orcius, ambelh sufixe -acum[10].
Xavier Delamarre considèra Orcios [latinizat en Orcius] coma un nom celtic [11].
Volhac
Las fòrmas ancianas son : Voliacus en 1097, Voliac alh secle XI, Fortalicium de Volhiac citra Ligerim en 1320, Vouliac en 1466, Voulhac en 1607 [12].
Segon Joan Arçac, Volhac z-èra Volliacum, delh nom latin d'òme Vollius, ambelh sufixe -acum[13].
En 1980, a #aver luòc la granda creguda de la Loire, #qu'a fach uèch mòrts e a marcat las consciéncias del pòble.
En lo moment de la darrièra enregistra archéologique en avent debanat pendent lo mes de julhet 2010 a l'escasença de la réfection de la rota de la Darne, de las ossements umans pas identificats an èsser trobats jol anciana cauçada.
En 1980, a eu lieu la grande crue de la Loire, qui a fait huit morts et a marqué les consciences du village.
Lors de la dernière fouille archéologique ayant eu lieu durant le mois de juillet 2010 à l'occasion de la réfection de la route de la Darne, des ossements humains non identifiés ont été retrouvés sous l'ancienne chaussée.