Sant Urcise
Sent Urcisi, Sent Urcise, o Sent Rocise [sen(t) Ruʃize][1] (Saint-Urcize en francés) es una comuna auvernhata, situada dins lo departament del Cantal e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe. Segon Joan Francés Blanc, la comuna parla lengadocian mas confronta l'auvernhat[2]. GeografiaPerimètre del territòriToponimiaLas fòrmas ancianas son Sanctus Ursizius, en latin al sègle XI, Sanctus Urcisius, en latin en 1297, Sanctus Urcisius e Sanctus Urcissus en latin al sègle XIV, Sainct-Orcize, en 1494, Sainct-Urcize, en 1662, Sainct-Urcisse, en 1668, Sainct-Urcizes, 1730 [3]. Son eissidas del nom de sant Ursicinus que foguèt avesque de Caors al sègle VI. L'accent tonic a reculat. Lo nom s'explica per la participacion del sant al IVen Concili d'Auvèrnhe en 590 [4],[5]. I a d'autres luòcs que pòrtan lo nom d'aquel sant o d'un sant omonime (i a sèt sants Ursicinus, dont l'avesque de Caors mòrt en 585) : Sent Ocesi dins la comuna de Truèjols, en Carcin, una paròcha de Caors, una comuna près de Puègmiròl, Sent Orsisi e una comuna tarnesa, Sent Orsesi. La fòrma Sent Rocise presentada dins un document toristicopoetic [6] es pas impossibla (Orcise > Rocise), mas Sent Ròc (!) es un sunhe alimentat per un simple rencontre fonetic (lo garisseire de la pèsta al sègle XIV [7] es pas l'avesque del sègle VI !). La prononciacion est [sentyr'size] a Sent Remise, [sentyr'sizə] a Jabrun, [santur'size] a Las Vèrjas e a Recoletas, comuna de Recola d'Aubrac e [sentyr'sizi] dins la comuna. L'informatritz, naissuda a La Trinitat, pòt pas aver inventat aquel -i final atòn e se l'auvernhàs refusa i dins aquela posicion, Sent Urcisi e la Trinitat son près dels parlars roergasses e gavaudaneses que l'accèptan ([ar'kɔmi] als Monts Verds). Coma explicar l'evolucion de Ursicinus, accentuat sus ci, la tresena sillaba, amb una vocala longa [8], a de fòrmas del tipe Urcisi / Orcesi / Orsesi, accentuadas sus la segonda sillaba ? Burgan e Lafon, que tractan del vilatge carcinòl, refutan l'explicacion de Negre, que pensa que lo nom es tractat coma *Ursicius, accentuat sus -si-. Explican que i a un martir [donc pas l'avesque de Caors] nommat Urcisinus, ambe la sillaba -ci- tonica, çò que règla lo problèma [8] (la finala dispareis dins l'evolucion fonetica). Coma aquel accident interven tanben per l'avesque de Caors, es benlèu pus simple de dire que lo nom Ursicinus en general a coneissut, al mens en occitan, una metatèsi acompanhada de reculament d'accent. Aquela istòria complicada explica tanben que la codificacion del nom esita entre Orsi- e Orci-. IstòriaS'i tenguèt lo IVen Concili d'Auvèrnhe en 590 que Ursicinus, avesque de Caors, i participèt.[5] Administracion
Demografia
Luòcs e monumentsPersonalitats ligadas amb la comunaVeire tanbenLigams extèrnes
Nòtas e referénciasNòtasReferéncias
|