Las fòrmas ancianas son ecclesiam de Rufiaco, en latin, vès 940-942, Ruffiacum, en latin, en 943, Rufiacum, en latin, en 1216, Rofiacum, en latin, en 1256, Roffiacum, en latin, en 1354, Roffiaco, en latin, en 1364, Rouffiac, en 1581, Roffiac, en 1673, Rouffiat, en 1784, Roffiat (mapa de Cassini, a la fin del sègle XVIII) [1],[2]. Rofiac ven d'un nom d'òme Ruffius o Rufius, derivat de Rufus, amb lo sufixe -acum,[3],[4] latinizacion delh sufixe gallés -āco(n). Rofiac èra donc probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Ruf(f)ius. La prononciacion, notada a Chalaier, es [ru'fja] [5]. Las atestacions del sègle XVIII mòstran que la finala -ac se prononciava [-at], coma pertot de l'Auvèrnhe a l'Agenés, mas la grafia consèrva -ac.