Las fòrmas ancianas son Carendellœ en 1277, Crandella en 1289, Carandela en 1354, Carandele en 1445, Crandelle en 1521, Crandele en 1522, Carrandelle en 1550, Carandelles en 1625, Guarandelle en 1628, Carantelle en 1642, Crendelle e Crendèle en 1676, Crandèle en 1685, Crandelles en 1743, Crantelle en 1772[1]. Albèrt Dauzat jutja lo nom escur; i coneis amb plan de dobtes una basa *car-, « ròc », justificada per la situacion sus una penda fòrta [2]. Xavier Delamarre explica que l'origina es carantillā, « proprietat de Carantillos ». I a plan de noms galleses en carant-, dont Carantonos, « Charanta » [3]. Delamarre explica pas lo sens de carant-, se n'a un, nimai dins son Dictionnaire de la Langue gauloise. Mas Joan Coromines estudièt lo nom comun carant, (s)caranto dins los Aupsitalians, que considerava coma especific de la cultura dels camps d'urnas o Urnenfelderkultur, supausada preceltica o protoceltica, un mot sorotàptic dins sa terminologia ellenizanta. Carant a lo sens d' « un corrent d'aigua molt pendent, en terra rocosa, o el llit sec d'un tal corrent d'aigua »; pòt representar quitament un avenc (i a l'aspècte rocassós, la penda fòrta, aicí verticala o subverticala, la circulacion d'aiga al fons), un salhent, etc. Coromines examina tanben la possibilitat que carant siá aparentat a *cario ( > quer en catalan) [4]. I a pas de riu a Crandèla, mas per temps de pluèja una circulacion d'aiga pel travèrs es probabla. Doncas, Crandèla pòt èsser format sus un nom comun *carant-, amb un sufixe coma ella ( > èla), tanplan coma sus un nom de persona, e la geografia s'i opausa pas. Entre la grafia Crandèla e la grafia Crandèlas, la primièira es pus probable, perqué -s apareis tardivament [5] dins las fòrmas escritas francesas.
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
Crandèla saguèt successivament dels cantons d'Orlhac, en 1793, d'Orlhac-sud, en 1801, d'Orlhac-1, en 1973, de Jussac, en 1985 [6] e, dempuèi la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna es del canton de Naucèla.
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 224
↑Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 105, 291 e 342
↑Joan Coromines, Estudis de Toponímia catalana, ed. Biblioteca filològica Barcino, Barcelona, 1981, reimpression de l'edicion de 1965, ISBN 84-7226-079-8 ,Volum II, p. 208-215