Las fòrmas ancianas son Pradiers, Pradez en 1508, Pradies, en 1515, Pradels, en 1581, Praders, al sègle XVII, Pradel, en 1692, Pradié, en 1704, Prodier (mapa de Cassini, a la fin del sègle XVIII) [2],[3]. Pradèirs es format de prat (del latin pratum) o de prada (del latin prata, plural de pratum), amb lo sufixe -arium[3]. La motivacion es una situacion montanhòla, d'altitud superiora a 1000 m, doncas adaptada a las pradas e vodada als burons. Una grafia Pradier es prepausada dins un document de l'IEO Cantal [4], mas semanticament lo plural sembla logic e la fòrma del sufixe, en -ier, és faussa, perquè normalament es -èir en auvernhàs. Justament, Cristian Omelhièr escriu Pradèirs. La prononciacion, notada a Romanhargues, comuna d'Alancha, es [pra'dɛj], [pra'dɛj] o [pra'de], a Pradèirs, d'un locutor qu'a una lenga evolucionada per la segonda prononciacion[5]; aquò es confòrme a la grafia precedenta.
Corbèiras, puslèu que Corbeiras[5] dins la lenga actuala, mas lo sufixe èra [-ejra] dins las annadas 50 [6]. Las fòrmas ancianas son Courbeyras, Corbeyras, en 1515, Courbeyres, en 1559, Corbieyras, al sègle XVII, Courbière (mapa de Cassini, a la fin del sègle XVIII). Lo nom ven del latin vulgar *corb-aria, per corvaria en latin classic, « luòc que los gralhs frequentan » [7].
↑Pierre Nauton, Atlas Linguistique et Ethnographique du Massif Central, CNRS, 1972, enquèstas preliminàrias 1942-1943, enquèsta principala 1951-1953, enquèsta de tèsi en Naut Léger, 1944-1947
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 210, a Corbère