Airen e Noudòm se tòcan pas, mas se'n manca pas de gaire.
Toponimia
Las fòrmas ancianas son Eren, en 1316, Ayrenh, al sègle XIV, Ayren, en 1378, Aeren, en 1449, Ayrentum, Ayrentis, en 1522, Airens, en 1630 (estat civil d'Orlhac), Airans, en 1663, Ayram, en 1666, Eyrens, en 1678, Eyren, en 1680, Airen, en 1680, Ayrein, en 1684, Eyrem, en 1698, Airain, en 1712, Ayrin, en 1756 , Ayrens, 1772, Ayrems, en 1784 [2]. Airen auvernhàs pòt pas èsser separat d'Ayrens, ni benlèu d'Eyrenville (nom francés).
-S finala es decorativa e ven d'Orlhac coma sovent en Cantal (i a una vertadièra epidèmia de -s finalas apostissas entre 1610 e 1630, venguda dels escribas orlhagueses); mas per l'Airen(s) agenés, -s finala ven benlèu dels gentilicis sense sufixe d'Occitània de l'oèst : los abitants d'*Airen son los *Airens, puèi per confusion del gentilici ambe'l toponime, aqueste recep tanben -s del plural. Per l'Airens agenés, Burgan e Lafon interprètan lo nom coma aira, del latin area, amb lo sens d'espaci voide, e sufixe -ensem[3] (que conven pas, -ensem > -és). Las fòrmas ancianas fan pensar que -n finala es articulada. Per Eyrenville, amb l'òrdre germanic determinant-determinat (atestacions Sancta Maria de Aurevilla en 1053, Eyrenvilla en 1298 e Ayrenvilla en 1340, Chantal Tanet e Tristan Hordé explican lo nom per un nom germanic d'òme, Hairingus, seguit del latin villa[4]. Cal benlèu prene en consideracion la fòrma Ayrenh, del sègle XIV, totben qu'isolada. Mas justament un nom germanic pòt donar una finala -nh (Hrom-stang > Romestanh). Cal escriure Airenh ?
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
A l'interseccion del meridian de París e del 45n parallèl nòrd, que se tròba dins un camp, quatre arbres son estats plantats a l'escasença de las celebracions de la Meridiana verda del 14 de julhet de 2000. Los arbres son dispausats en cairat dont las cimas son dirigidas cap als ponches cardenals, çò que permet de visualizar lo ponch d'interseccion e de s'i téner[5].