La comuna es formada per dos replanats o sèrres de direccion èst-oèst separats per de vals pro plòndas per empachar que sián reliats aisadament per de rotas carretièiras; per anar en veitura d'un a l'autre, cal doncas faire un long camin, per Serres e Lacroix o per la RD 922 Orlhac-Mauriac, que passa a l'èst de la comuna. Sul sèrre situat entre los rius Doire e Bertrande (noms franceses), al sud, son los vialatges : Sant Cirgue de Malbèrt, Malbèrt (Malvèrc ?), dos vialatges plan pichons, e Bourcenac, pus important. Sul replanat situat entre Bertrande e lo riu de Sèrre, son situats los vialatges de Sèrres, del Batut e de L'Hôpital; sus dos tròces de replanats reliats al segond, son plaçats Tremont, d'una part, Laveissière e Rouffilange d'autra part. Sant Cirgue es en posicion completament periferica dins la comuna. An plaçat ( a quanha epòca ?) l'ostal de comuna al vialatge important de L'Hôpital, benlèu perqué a una glèisa e qu'es pas luènh de la RD 922 (Rouffilange seriá pus central, mas lo vialatge es pus pichon e i a pas de glèisa). Pr'aquò, L'Hôpital es puslèu periferic dins la comuna.
Las fòrmas ancianas son Parrochia Sancti Curci de Malverc, en latin, en 1350, Sanctus Ciricus de Malverco, Sanctus Ciricus de Meleto, al sègle XIV, Sanctus Ciricus de Malverto, en latin, en 1464, Sainct-Cirgue-de-Mauluere, al sègle XVI, Sainct-Cirgue-de-Malverc, en 1650, Mal-Vert, en 1670, Sainct-Cirgué, en 1679, Sainct-Chirgue, en 1685, Sainct-Siry-de-Malvere, en 1690, Saint-Cirgue, en 1728, Sainct-Cirque-de-Malverc (mapa de Cassini, a la fin del sègle XVIII) [1].
La comuna deu son nom a Sant Cirgue[2], en latin Sanctus Cyricus (Cyricus > *Cirego > *Cirgo > *Cirg > Cirgue), jove martir crestian del sègle IVen, filh de Santa Julita onorat dins la glèisa parroquiala que pòrta son nom.
La dificultat es per Malbèrt, determinant de Sant Cirgue perqué i aviá un castèl (Malbèrt tresplomba Sant Cirgue, a 800 m de distància). En mai de las fòrmas ancianas per Sant Cirgue de M., que mòstran un Malverc qu'a pas res a veire amb un nom germanic en berht que seriá Malbèrt (amal + berht > Amalbèrt > Malbèrt per aferèsi) , las fòrmas per lo supausat Malbèrt son Malvertum, en 1464, Maulverc, al sègle XVI, Malvert, en 1670, Malverc, en 1703, Malbert, en 1728, Malver (mapa de Cassini, a la fin del sègle XVIII) [3]. Nos menan encara a Malverc o benlèu Malvèrc, amb evolucion de la finala en -t e, benlèu, vocalizacion de -l (*Mauvèrc). Una origina gallesa es plan possibla, ambe'l primièr element en maro-, « grand » [4], e pel segond element un nom en uerc- o uerg- (los noms de persona que començan per uerc- o uerg- mancan pas [5], mas se lo primièr element es maro-, lo segond seriá puslèu un nom comun). I a pr'aquò una autra solucion gallica, que la versemblança poiriá far apartar, perqué l'altitud del luòc es la del replanat : maro- + bergo-[6] (identic e de meteissa origina indoeuropèa que lo Berg germanic), « mont »; çò que fai causir aquela solucion es un nom sus la mapa, al nòrd-est [7], le Bois de la Montagne Haute, « lo Bòsc de la Montanha Nauta », vengut probablament d'una traduccion en latin vulgar de *Marobergo, quand lo gallés èra encara comprés. *Marobergo mena regularament a *Marovergo, * Marvergo, *Marverg e la dissimilacion, associada a l'atraccion de mal, a moment donat, completa l'evolucion. La motivacion es una cima locala de 717 m, que dona l'impression d'èsser pus nauta pr'amor de la proximitat de doás vals e de pentas fòrtas al sud, benlèu luòc d'una fortalesa antica, e que poiriá justificar lo nom.
Bourcenac
Las fòrmas ancianas son Bousenac, en 1655, Bourcenac, Brossenact, Brosenac, en 1662, Bouvariac, en 1664, Broussenac, en 1671, Borsenac, en 1674 [8]. Las atestacions van pas pro luènh dins lo passat, mas lo nom fai pensar a Bocenac (cf. l'atestacion de 1655), que Dauzat interprèta coma *Buccenus [*Buccinus ?], nom d'òme latin derivat de Buccios [cognomen], ambe'l sufixe -acum[9], latinizacion del sufixe gallés -āco(n); Delamarre vei per Bocenac lo nom gallés Buccinos, sense precisar s'es una varianta de Buccios[10]. Mas Borc- pòt èsser d'origina, amb de variantas del nom d'òme latin Borcius[11], o del nom gallés Borissos[12]. Las fòrmas escritas son pas pro ancianas per n'èsser segur, mas Borcenac èra donc benlèu una anciana granda proprietat antica.
Trémont
Las fòrmas ancianas son Mansus de Treymon, en 1464, Treynion, en 1677, Traymon, en 1679, Treymont, en 1687, Traimont (mapa de Cassini, a la fin del sègle XVIII), Trémont (mapa d'Estat major, sègle XIX) [13]. Veire Tremonts. Las fòrmas ancianas representan la primièira sillaba [trej-], graficament Traimont, amb afebliment regular de ai- pretonic en ei-. Traimont ven de Trasmonts, del latin trans e mont-, « delai los monts ». Lo vialatge es sus un replanat entre autres dos pus importants e un pauc pus nauts, çò que fai que *Entremonts, « a l'interior dels monts » [14] seriá puslèu atendut; mas las doás nocions an poscut se mesclar. Es una formacion romanica.
Rouffilange
Las fòrmas ancianas son Rofilanges, en 1650, Roffilamgas, Rouffighou, en 1655, Rouffilanges, en 1679, Roffilanges, en 1695, Roufilange (mapa de Cassini, a la fin del sègle XVIII) [15]. L'origina es benlèu un nom latin d'òme, lo cognomen *Rufilus amb lo sufixe -anica, accentuat sus la primièira sillaba; un autre cognomen latin, Rufinus conven tanben : dins *Rufinànica, la primièira n se dissimila aisadament en l. Rofilanja (nom occitan supausat) èra doncas una anciana granda proprietat antica, se lo nom es pas un transferiment.
Istòria
En 1953, la comuna de Beça venguèt independenta de Sant Cirgue [16].