Marcolés es un caireforc de rotas segondàrias, çò que li permetiá, temps ençà, d'aver de foncions urbanas de servicis a la populacion rurala. L'exòde rural deminguèt l'interès d'una tala situacion e tanlèu la segonda mitat del sègle XIX la populacion del borg e del campèstre baissèt considerablament. Comparar l'evolucion demografica amb la de las aglomeracions de talha comparabla al començament del sègle XIX e qu'aprofitan al mens lo passatge d'una rota importanta. De mai Marcolés jamai foguèt pas canton (dependiá de Montsauvi abans 1801 e de Sant Mamet après [2]).
Ni Dauzat nimai los Feniés dison pas res de Marcolés (nom supausat). En consultant çò que lo diccionari Dauzat escriu de Mercuer, d'una part, de Marcols les Eaux, d'autra part, e d'autres noms semblables, òm se maina que i a dos tipes d'interpretacion, un nom de diu o de persona Mercŭrĭus d'un costat, un nom germanic Marc-wulf de l'autre. Se l'atestacion "die Mercoris" (cal supausar que Dauzat la coneissiá pas), que fariá de la vilòta un ancian luòc de culte pagan, probablament un temple de Mercuri [3] es pas un simple jòc de mots, la referéncia al diu es la bona interpretacion. La preséncia d'un sufixe (-ensem ?) pòt explicar la finala e l'abséncia de diftongason de -o- (aquela se fai pas que dins la sillaba tonica). Caldriá conéisser la prononciacion.