Las atestacions ancianas son Chavanhac en 1318[3], Chavanhacum en 1443, Chavaniacum en 1445, Chavanhac en 1447, Chavahacum en 1484, Chavanhas en 1518, Chaivenhiat en 1559, Chavagnacq en 1665, Chavaignat en 1672, Chevaignac en 1672, Chavagnac en 1675, Chavaignac en 1676, Chavvaniac en 1677, Chavaniat en 1686, Chavagnhac en 1696, Chavanhiac e Chavainac en 1756, Chavaniac en 1771[4].
Chavanhac s'explicariá per lo nom gallés d'òme Cavanus amb lo sufixe -iacum[3]. Dauzat e Rostaing, que citan pas aquel Chavanhac, explican de noms aparentats per *Cavannius, una fòrma latinizada del nom gallés d'òme Cavannus e lo sufixe -acum[5]. Xavier Delamarre accèpta al còp los noms d'òmes *Cauānios e *Cauānos; per el, Chavanhac representa *Cauāniacon[6].
Chavanhac èra donc probablament una anciana granda proprietat antica que aviá per mèstre *Cavannius /*Cauānios o, eventualament, Cavan(n)us. La prononciacion, notada a Farjas, comuna de Virargues, es [tsaβa'ɲa][7].