Las fòrmas ancianas son Sanctus Martinus de Chantales, en 1464, Sainct-Martin-de-Monchantalès, en 1504, Sanctus Martinus Montis Chantalesii, en 1535 ? Sanctus Martinus de Montchantelys, en 1535 ? de Montchantelis, en 1535, Sainct-Martin-Chantallez, en 1586, Sainct-Martin-Chantallès, en 1626, Sainct-Martin-Chantalès, en 1647, Sainct-Martinot, en 1650, Sainct-Martin-Chantelez, en 1652, Sainct-Martin-Chantellès, en 1652, Sainct-Martin-Chantaletz, en 1660, Sainct-Martin-Chantely, en 1664, Sainct-Martin-Monchantallès, en 1666, Sainct-Martin-Mons-Chantallès, en 1667, Sainct-Martin-Mons-Chantallex, en 1670, Sainct-Martin-Cantelès, en 1672, Sainct-Martinet, en 1694, Sainct-Martain-Chantelais, en 1703, Saint-Martin-Cantaleix (mapa de Cassini), etc [2]. La fòrma populara pus usitada ara, Sant Martinòt, per oposicion a Sant Martin de Valmaron, qu'es Sant/Sent Martin Grand, apareis en 1650. La finala de 1664 en -ly, es signe d'una prononciacion de -es en [-ej], pueis benleu en [-i]. Sant Martin, evesque de Tors, èra un evangelizator de las Gàllias al sègle IV [3],[4] e las paròchas que pòrtan son nom datan sovent de la Nauta Edat Mejana. Mas la gleisa, ara dedicada a Sant Martin, o èra autescòps a Sant Julian des Ponts, coma priorat annexat al priorat benedictin de Saint-Julien d'Esponts, dins la meima paròcha [2]. I a dos vialatges dins la comuna, Chantal-Péricot e Chantal-Lavialle (en francés) e, segon Joan Pèire Chambon, un o l'autre podiá ésser lo chapluòc d'una vigariá, çò qu'explicariá lo determinant Chantalés[1], present tanben dins Sent Santin de Cantalés, amel sufixe -és, del latin -ensem : lo país de Chantal (ligam a precisar amb lo massís volcanic). I a un vialatge Le Mont près de Chantal-Lavialle, qu'es benlèu en relacion amb las variantas Montchantalés dels sègles XVI e XVII. Lo nom es Sant Martin de Chantalés o Sent Martinòt.
Bertrande (en francés), riu. Las fòrmas ancianas son Aqua de Berthana, en 1464, Rivière de Berthane, en 1598 [5]. Lo nom ancian deviá èsser Bertana, passat a Bertranda per atraccion del petit nom. Mas se lo parlar es (o èra) betacista, chal compréner Vertana (en gallés, nom d'òme Vertos e sufixe -āno-, o nom escur que conten ver-, prefixe a valor aumentativa).
Saint-Julien d'Esponts (en francés), vialatge nejat sos las aigas del barratge d'Enchanet, a l'oèst de la comuna (mas sus la mapa demòra lo Bois de Saint-Julien). Las fòrmas ancianas son Sanctus Julianus de Pols, en latin, en 1381, Pons Sancti Juliani, en latin, en 1464, Les Pons, en francés, en 1599, Pons, jadis appelle del Crouzet, en francés, en 1669, Espons, en 1682, Despont (mapa de Cassini) [6].La prumeira atestacion fai dobtar que l'origina siá un derivat de pònt, malgrat la situacion geografica als ajustants de Bertrande e Etze. Sant Julian es lo nom de mai d'un sant, Sant Julian l'Espitalièr, Sant Julian de Briude e d'autres sants [7],[8].