Las fòrmas ancianas son Vicaria Talaisago, en latin en 963, nisi unum solum praediolum quod dicitur Taladiacus, en latin al sègle X, Talayssacus, en 1289, Talaizacus, en latin en 1303, Taillesac, en 1358, Thalaizac, al sègle XIV, Talaysacus, en latin en 1394, Talaysiacus, en latin en 1402, Talizacus, en 1445, Taleysac, en 1528, Talleizat, en 1533, Talysat, en 1535, Taleyzac, en 1581, Taleisac, 1594, Talizac, en 1610, Talleyzat, Talleyzac, en 1613, Taleyzat, en 1628, Talysac, en 1636, Thalisac, en 1654, Talyzat, en 1654, Talissac, Thalezat, Thalissac, en 1655, Tallaizat, Talezac, en 1673, Taleizac, en 1675, Thaillisac, en 1686, Talezat, en 1697, Telizat, en 1721, Telizac, en 1722, Tilizac, en 1724, Talleysas, Tallizat, al sègle XVIII, Taleyzat-Haut, Taleysat, en 1784, etc [1],[2],[3]Talaisac (Talaisago > *Talaisag > Talaisac > [talejzat] > *[talijzat] > Talisat) ven d'un nom gallés d'òme Talasios, latinizat en Talasius, e del sufixe -acum,[3],[4] latinizacion del sufixe gallés -āco(n). Talaisac èra donc probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Talasios. La prononciacion, notada a Chalalher, es [tari'za]; a Resenteiras, [tali'ʒja] (informatritz de coneissença passiva de la lenga) [5].
La grafia "Talisac"[2] non es d'adoptar, perque l'abasiment de ai- pretonic en [ej-] e la reduccion del diftòngue [ej-] en [i-] (atestada per Talaisac al sègle XV o XVI) son regulars en auvernhàs. La grafia corrècta es donc Talaisac.