Pèirahorada
Pèirahorada [1] o Pèira Horada segon Bénédicte Boyrie-Fénié [2] (Peirahorada en basco, Peyrehorade en francés) qu'ei ua comuna deu País d'Òrta, en Gasconha, administrada peu departament de las Lanas de la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània. GeografiaQue's situa enter las Lanas de Gasconha, lo Bascoat e Bearn. Las tèrras de la comuna que son adaigadas peu Gave de Pau e lo Gave d'Auloron.  ToponimiaLa prononciacion qu'ei [,pɛjrəhu'raðə]. Las fòrmas ancianas que son ad petras cavas, en latin, cap a 1105, Pereforade en 1305, Pierrehourade (mapa deu sègle XVII, shens data), Peyrehourade (mapa de 1630), Peire Hourade (mapa de 1638), Peyrehourade (mapas de 1651 e deu començament deu sègle XVIII), Peirehourade (mapa de 1714), Peyrhourade (mapa de 1733) [3]. Dauzat e Rostaing que donan l'etimologia latina, Petra forata e lo sens : « traucada » [4]. Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, que dona lo sens de pèiras [perqué au plurau ?] e de l'adjectiu horadas; que constata totun lo diccionari Palai dona a hourà lo sol sens de « marchar dessús » e que precisa lo sens de houradà. Astor, tanben citat per B. Boyrie-Fénié, que dona lo sens de pèira horada e que precisa la motivacion eventuala : preséncia d'anfractuositats, d'espelugas, de conduits sosterranhs [3]. Horada e horat que son los participis passats de l'ancian vèrbe horar, deu latin forare. Pr'amor de l'omonime horar (latin fullare « marchar dessús »), aqueth ancian vèrbe ei estat remplaçar per horadar, vèrbe format a partir deus participis passats precedents. Lo nom qu'ei benlhèu motivat per d'ancianas peirèras o de murs despeirats d'ancianas construccions. Que i a un bastiment preromanic arroeinat a Pardies (lo nom que significa « muralhas ») qui explica benlhèu lo nom de la vila, d'epòca romanica[3]. IstòriaA la fin deu sègle XVIau judius sefarditas refugiats arribats d'Espanha e subertot de Portugal que s'installèn a Baiona, d'on s'escampilhèn dens las tres petitas vilas de Pèirahorada, on los arcuelhó lo senhor d'Aspremont, e de Bidaishe e de La Bastida de Clarença (on los protegí lo purmèr duc de Gramont Antòni II). Galeries
AdministracionDemografia
Lòcs e monumentsPersonalitats ligadas dab la comunaVéder tanbenLigams extèrnesNòtas
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
.svg){kind=small}
