Fòrmas ancianas : Jordanus de Moisanes vers 1100, Moissanas vers 1115, Moyssanes vers 1315, Moessanes, Moussaneys, sens data. Prononciat [mwejsa'na] [1].
Segon Dauzat e Rostaing, Moissanas ven dau nom latin d'òme Mustius o *Muscius, emb lo sufixe -anum [compréner -anas] [2].
Segon Negre, Moissanas ven dau nom latin d'òme Mussianus, emb lo sufixe -as[3].
Segon Marcel Villoutreix, Moissanas ven dau nom latin d'òme Mussius o Mustius, emb lo sufixe -anas[4].
Segon Ives Lavalada, Moissanas ven dau nom latin d'òme Mustius, emb lo sufixe -anas (terras), o au nom latin d'òme Mussianus, emb lo sufixe -as[1].
Sol lo grope -sky- desvolopa un iòd en davant de [s] (a prepaus de Moissac) [5]. Donc *Mussianas > *Mossanas, *Mustianas > *Mossanas.